Còmic

La gran pluralitat del còmic català

L’autoria a Catalunya és, per la seva qualitat i la varietat de registres, una de les millors potències creatives del món tot i el seu mercat, molt limitat

A diferència de països com França, on hi ha una gran base de lectors, la manca d’un públic nombrós impedeix tenir una indústria més potent

Superherois, fantàstic, novel·la gràfica i manga: tots el gèneres estan representats
La polivalència creadora es basa en la necessitat de cobrir molts espais professionals

Diven­dres vinent s’inau­gura el Comic Bar­ce­lona, abans Saló del Còmic. Suma 43 edi­ci­ons. És una mani­fes­tació de la his­to­ri­eta que a Europa té un lloc relle­vant només per sota del gran fes­ti­val d’Angu­lema, a França. Aquest esde­ve­ni­ment és orga­nit­zat per Fico­mic, que també és la res­pon­sa­ble de Manga Bar­ce­lona, deri­vació que sens dubte és el més gran esde­ve­ni­ment de tot el con­ti­nent euro­peu que se cele­bra dedi­cat al còmic japonès.

La lec­tura de tot ple­gat fa pen­sar que l’èxit de públic, d’expo­si­tors i mediàtic d’aquest esde­ve­ni­ment dibuixa un marc idíl·lic d’aquest sec­tor a Cata­lu­nya. Doncs no, sovint els nos­tres edi­tors han d’adqui­rir els drets d’autors cata­lans a fora del país. La raó és de mer­cat i, per tant, indus­trial. No hi ha prou lec­tors perquè les ven­des puguin remu­ne­rar els autors amb els sous que sí pot pagar el mer­cat esta­tu­ni­denc, fran­co­belga o, en menor mesura, el japonès, molt refrac­tari a incor­po­rar al seu entorn autors de fora del país. Tot i així, un català, Juan Albarrán (Bar­ce­lona, 1975), ha esde­vin­gut un feno­men al Japó amb la sèrie Matagi Gun­ner, amb guió de Shoji Fuji­moto. També d’ins­pi­ració manga és el tre­ball de Car­los Moreno (Bar­ce­lona, 1994), autor d’una bio­gra­fia del gim­nasta francès Céüs.

I aquesta és la rea­li­tat del còmic a Cata­lu­nya. Un mer­cat insu­fi­ci­ent per tenir una indus­tria més potent, però una auto­ria amb un talent que, sense un excés d’orgull patriòtic, podríem defi­nir com de les millors del món per la seva qua­li­tat i vari­e­tat, artística, nar­ra­tiva i con­cep­tual, amb autors que abas­ten tot l’arc gene­ra­ci­o­nal.

Els fit­xat­ges de cata­lans a França són de nivell: Jaime Martín (Bar­ce­lona, 1966), un veterà que ha fas­ci­nat amb una tri­lo­gia fami­liar amb el rere­fons de la Guerra Civil espa­nyola. També tri­omfa el lirisme poètic d’històries sen­ti­des de Jordi Lafe­bre (Bar­ce­lona, 1979), així com ho fan les històries d’infan­tesa de Javi Rey (Brus­sel·les, 1982). França també estima Ricard Efa (Saba­dell, 1976), que amb el guio­nista Salva Rubio (Madrid, 1978) ens ha ofert històries sobre el geni gui­tar­rista Django Rein­hardt o del pin­tor Degas. Efa també ha fet incur­si­ons en el camp de la ciència ficció per a joves a Noceà.

Als Estats Units, el dibui­xant Jordi Armen­gol (Bar­ce­lona, 1969) està des­ta­cant com a dibui­xant de gènere. Després de les seves incur­si­ons en la ciència-ficció amb Clo­aked i Navi­ga­tor, ara publica el wes­tern Guns­lin­gers. Però si hi ha un gènere genuí de còmic esta­tu­ni­denc és el del super­he­rois. Pas­qual Ferry (Bar­ce­lona, 1961) va obrir camí als anys noranta a altres autors cata­lans que han esde­vin­gut autors molt valo­rats en aquest mer­cat com Ramon F. Bachs (Santa Coloma de Gra­me­net, 1973), que ha tre­ba­llat amb per­so­nat­ges tan emblemàtics com Bat­man.

Pocs, però de super­he­rois cata­lans en tenim algun. Superlópez, en clau de paròdia, és el més cone­gut. Va ser creat pel veterà Jan (Toral de los Vados, 1939), un dels autors emblemàtics de la Fac­to­ria Bru­guera, que encara con­ti­nua en actiu amb sèries com Las futurísti­cas aven­tu­ras de Rich Tex For­mat. També beu de les fonts dels super­he­rois Drac Català, que ha vis­cut con­flic­tes en el període del procés. Car­les Roman (Port­bou, 1970) és autor i auto­e­di­tor.

Quim Bou (Vidre­res, 1971) és d’aquells autors que difícil­ment es poden enca­bir en una estreta clas­si­fi­cació. Ha tre­ba­llat per a El Víbora, per a Cavall Fort i ha adap­tat Terra baixa, d’Àngel Gui­merà. La poli­valència, excel·lint en cada manera de fer, és una de les seves carac­terísti­ques i també la de molts autors cata­lans que han hagut de tocar molts pals a causa de la difi­cul­tat del mer­cat.

Clàssics inter­na­ci­o­nals

Inter­na­ci­o­nal­ment hi ha dos clàssics del còmic que són dibui­xats per autors cata­lans: Corto Maltès, d’Hugo Pratt, pren forma actu­al­ment del lla­pis de Rubén Pelle­jero (Bada­lona, 1952), i The Phan­tom, el cèlebre Hom­bre Enmas­ca­rado, de Lee Falk, viu noves aven­tu­res gràcies a Joan Boix (Bada­lona, 1945).

I de per­so­nat­ges lite­ra­ris uni­ver­sals adap­tats al còmic tam­poc n’hi fal­ten, com ara Sher­lock Hol­mes, pas­sat a les vinye­tes diver­ses vega­des per Jordi Palomé (Mal­grat de Mar, 1977) i Ser­gio Colo­mino (Bar­ce­lona, 1980).

Reco­llint l’essència del còmic alter­na­tiu dels anys sei­xanta i setanta ame­ricà, Max (Bar­ce­lona, 1956) va ser un dels grans autors de l’under­ground català. Però no s’ha que­dat mai atu­rat i actu­al­ment és un autor d’avant­guarda que, àlbum rere àlbum, expe­ri­menta amb la nar­ra­tiva i la gràfica del còmic. També amb un ves­sant expe­ri­men­tal, però sense obli­dar mai un dis­curs ente­ne­dor, hi tro­bem el tre­ball de Pep Bro­cal, que s’ha atre­vit a fer una adap­tació d’El lli­bre de les bèsties de Ramon Llull.

Una tra­jectòria que també ve de lluny és la de Kim (Bar­ce­lona, 1941), que des de les pàgines d’El Jue­ves va paro­diar una actu­a­li­tat política que ara és més notícia que mai amb Martínez, el facha. Però el seu recor­re­gut ha anat més enllà de l’humor. La seva dar­rera obra és Fouché, sobre un per­so­natge que va sobre­viure a les intri­gues polítiques de la Revo­lució Fran­cesa.

D’El Jue­ves en queda un pas­sat i una actu­a­li­tat vigent amb des­ta­cats tre­balls com les cari­ca­tu­res de Joan Viz­carra (Mont­blanc, 1967)). Un altre tocat per l’humor gràfic és L’Avi, un històric que va viure de prop l’atemp­tat de la revista El Papus, fet tràgic que ha expli­cat amb els seus dibui­xos.

Nas­cut, com tants altres autors, del món dels fan­zins i de l’aixo­pluc de l’Escola de Còmic Joso, Albert Mon­teys ha tran­si­tat per dife­rents gèneres, però sem­pre amb un sub­til sen­tit de l’humor.

L’àlbum de recent publi­cació El alemán, d’Anto­nio Raya Rosas (Mataró, 1960), tracta del tema dels nazis a Bar­ce­lona en la post­guerra, el mateix tema que pre­para per a un pròxim àlbum Jordi Pas­tor (Bar­ce­lona, 1977), que ja va retre a Pulp un home­natge a la vili­pen­di­ada novel·la popu­lar, els bol­si­li­bros.

Femi­nis­mes i LGTBI

Trac­tar la pro­blemàtica LGTBI en còmic no és fàcil. O sí. Sebas Martín escriu i dibuixa històries pro­ta­go­nit­za­des per per­so­nes gais en obres que gai­rebé són comèdies de situ­ació.

La volien limi­tar al còmic romàntic per la seva con­dició de dona, però ella volia extraure del còmic un dis­curs que s’ajustés al seu pen­sa­ment. Marika Vila (Bar­ce­lona, 1949) va ser una de les pio­ne­res del còmic d’autor amb tarannà femi­nista. En aquest saló pre­senta Moderna secreta (Hija de Mor­gana), que recu­pera i amplia una obra ante­rior. Al seu torn, Laura Pérez Ver­netti (Bar­ce­lona, 1958), una de les poques dones de la revista El Víbora, con­ti­nua en actiu en obres que s’ins­pi­ren en escrip­tors i obres literàries.

En aquest pri­mer quart de segle s’ha produït una impor­tant emergència d’auto­res, un feno­men al qual ha aju­dat la nor­ma­lit­zació de la novel·la gràfica. Susanna Martín (Bar­ce­lona, 1976) ha mos­trat en el seu tre­ball com des del còmic es pot llui­tar con­tra el sexisme.

Nàdia Hafid (Ter­rassa 1990) acaba de publi­car Mala olor, premi Fines­tres de Còmic en Català 2024, en què tracta el tema dels pre­ju­di­cis amb base racial. El premi és una ini­ci­a­tiva que dona suport a l’impuls del còmic a Cata­lu­nya com ho fa el premi Car­net Jove de Còmic, que va gua­nyar en la seva última edició Júlia Sobrino (l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, 2001), amb una obra en què l’autora es cap­bussa en un món màgic de nostàlgia infan­til. La ter­ras­senca Aroha Travé (1985) té el mèrit d’haver insu­flat vida con­tem­porània al còmic under­ground, un gènere que ja ha esde­vin­gut un clàssic, però ple de vigència.

El segle XX s’ha sig­ni­fi­cat per la gran influència de les xar­xes soci­als, que han influït en la difusió de mol­tes tra­jectòries com ara la de la Moderna de Pue­blo (Reus, 1986), que ha retra­tat amb molt d’humor un fil cos­tu­mista de la seva gene­ració. I de mira­des, des d’altres angles, al seu entorn també és el tre­ball de Rosa Codina (Ordal, 1987) i Marina Sáez (Bar­ce­lona, 1988).

Grans temes que fan referència a un món glo­bal també són trac­tats pels autors cata­lans, com ara el de la migració. Xevi­dom, amb la col·labo­ració de Marc Sanyé, ens parla a L’altra fron­tera dels migrants que es llan­cen a tota mena de perills per cer­car una vida millor als països més desen­vo­lu­pats i en pau.

Temes per­so­nals, però que tenen dimensió social també es trac­ten en la nar­ra­tiva dibui­xada cata­lana com ho va fer Kap (Berga, 1974) basant-se una novel·la de Jordi Cussà sobre les con­seqüències de l’addicció a les dro­gues. Kap és també un humo­rista gràfic i estudiós d’aquesta matèria a Cata­lu­nya. I si hem de citar autors que han tre­ba­llat la temàtica social, la tra­jectòria d’Alfons López (Lleida, 1950) és inqüesti­o­na­ble. Va ser un dels cre­a­dors de l’equip Buti­farra!, vin­cu­lat a la revista del mateix nom, que apos­tava per còmics vin­cu­lats als movi­ments obrers i veïnals.

Amb història

Oriol Gar­cia Quera (Bar­ce­lona, 1967) és un gran espe­ci­a­lista en còmic històric de Cata­lu­nya, en què també inclou lle­gen­des i relats de la memòria popu­lar. També podem escol­tar una mena de ron­da­lles visu­als en el tre­ball de Joan Mun­det (Cas­te­llar del Vallès, 1956), que ens relata les ges­tes i mali­fe­tes del ban­do­ler Capa­blanca. De visió més con­tem­porània és la mirada d’Oriol Malet, que, amb John Car­lin, ha remo­gut la inten­si­tat de la vida i pen­sa­ments de Nel­son Man­dela. Malet, aquest cop amb Chris­tian Berst, va fer una incursió en el món de l’art creat per malalts men­tals.

Els guionistes
Fa temps als autors de còmic se’ls anomenava “dibuixants”, en un reflex de la secundària consideració que es donava als guionistes. Això ha canviat, i, tot que encara es poden intercanviar papers, els guionistes han adquirit naturalesa pròpia. Malgrat ser també dibuixant, Josep Busquet (Barcelona, 1975) destaca com a guionista. Raule (Barcelona, 1971) treballa per al mercat francès amb sèries com ‘Jazz Maynard’ amb el dibuixant Roger (Barcelona 1977). Un guionista destacat és Hernán Migoya, que ha fet adaptacions de novel·les de Pepe Carvalho. També han fet guions tres divulgadors del còmic: Pepe Gàlvez, Antoni Guiral i Carles Santamaria. La referència obligada a un clàssic: Pérez Navarro. (Barcelona 1953).

Al Japó hi falta gent

Juan Albarrán (Barcelona 1975). El mercat japonès està a l’aguait del que passa al món, però pocs autors occidentals hi adquireixen la categoria d’estrella. Albarrán ho ha aconseguit amb la sèrie ‘Matari Gunner’, amb guió de Shoji Fujimoto, protagonitzat per un caçador que es troba en problemes greus.

Matagi Gunner (sèrie)
Editorial: Norma
Any: 2024
Preu: 9 euros

Compromís feminista

Marika Vila (Barcelona, 1949). L’autora forma part d’un grup d’autores com Montse Clavé, Mariel Soria i Laura P. Vernetti, que, seguint la petja de l’humor gràfic de Núria Pompeia, van aconseguir fer un nou còmic amb un accent femení reivindicatiu i alliberador que ha marcat el camí a les actuals autores de còmic. Ara recupera i amplia una obra emblemàtica del seu treball.

Moderna secreta (Hija de Morgana)
Editorial: Ediciones Marmotilla
Any: 2025
Preu: 25 euros

Historieta i història

Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967). La seva especialitat és el còmic històric, però diu que ha fet descobrir més el còmic a la gent interessada en la història que despertat la curiositat per la història als aficionats al còmic. Els seus relats fan referències tant a grans gestes com a passatges més amagats de la història de Catalunya.

Cartago Vetus
Editorial: Rafael Dalmau Editor
Any: 2023
Preu: 16 euros

Contra els prejudicis

Nadia Hafid (Terrassa, 1990). Amb un estil gràfic innovador, les històries d’aquesta autora toquen el voraviu dels problemes de convivència quotidiana com ara els prejudicis racials que de manera vergonyosa es mostren en un ambient laboral, com és el cas de l’obra que recomanem, amb la que va guanyar el premi Finestres del 2024 de còmic en català.

Mala olor
Editorial: Finestres
Any: 2025
Preu:25 euros

La poètica de la imatge

Laura Pérez Vernettti (Barcelona, 1958). Autora agosarada que ha treballat amb textos poètics adaptant obres i vides de poetes. Va ser una de les primeres dones a publicar a la revista ‘El Víbora’, sovint contra corrent. També ha divulgat el còmic com a llenguatge creatiu. En recomanem una obra amb guió de Javier Pérez Andújar.

El designio
Editorial: Autsaider
Any: 2024
Preu:20 euros

Eterna avantguarda

Max (Barcelona, 1956). Francesc Capdevila, ‘Max’, té diverses trajectòries en una de sola. Després d’uns inicis contraculturals i ‘underground’ amb la creació de personatges emblemàtics com Gustavo o Peter Punk, Max va voler continuar per un camí d’exploració de formes i continguts amb obres com la recomanada, en què Max lliga el llenguatge del còmic i el teatre.

Què
Editorial: Finestres
Any: 2023
Preu: 22 euros

També un estudiós

Kap. (Berga, 1974). Jaume Capdevila, ‘Kap’, és un cas especial. A més d’historietista, Kap és bàsicament un humorista gràfic i un gran teòric i estudiós de l’humorisme gràfic català, temàtica de la qual ha escrit diversos llibres. De la seva obra como autor de còmic en recomanem un relat molt cru: ‘Cavalls salvatges’.

Cavalls salvatges
Editorial: Pagès Editors
Any: 2021
Preu: 20 euros

Inspiració al barri

Marina Sáez (Barcelona, 1988). Procedent del món de la il·lustració infantil, aquesta autora es va inspirar per a la seva primera novel·la gràfica en l’ambient que es trobava quan anava a nedar en una piscina municipal del barri barceloní de Gràcia. L’objecte de la seva atenció era un grup de dones que seguien classes d’aiguagim.

Aiguagim
Editorial: Finestres
Any: 2024
Preu: 25 euros

Pistolers i naus espacials

Jordi Armengol (Barcelona, 1969). A banda de la DC i la Marvel, als Estats Units hi ha grans editorials de còmic que van començar anomenant-se independents i que han donat molt de joc al còmic. Destaca Dark Horse, empresa per a la qual treballa Jordi Armengol, que ha col·laborat en dues obres de ciència-ficció. Aquest dies presenta el ‘western’ ‘Gunslingers’.

Gundlingers
Editorial: Norma
Any: 2025
Preu: 25 euros

LGTBI en clau de comèdia

Sebas Martín (Barcelona, 1961). L’alemany Ralf König va mostrar que es podia tocar la temàtica gai en clau d’humor o policíaca. Sebas Martín ho fa en to de comèdia costumista de situació amb una projecció internacional que ha arribat fins als països escandinaus. Còmic gai, però per a tota mena de públic.

Artristas i presonajes
Editorial: La Cúpula
Any: 2025
Preu: 16 euros

La gosadia d’una autora

Rosa Codina (Ordal, 1987). Bregada en fanzins que han estat reiteradament nominats a premis (‘Cómo hacer un cómic sin tener ni puta idea’, amb Javier Marquina) i publicacions alternatives, Rosa Codina és una autora agosarada, amb un toc ‘underground’ i ‘punkie’ i posicions de defensa LGTBI. Va adaptar el llibre ‘Rompepistas’, de Kiko Amat.

Rompepistas
Editorial: La Cúpula
Any: 2019
Preu: 21,50 euros

La Factoria Bruguera viu

Jan (Toral de los Vados, 1939). Les revistes de Bruguera per a infants i joves, que també llegien els adults, han marcat una època amb un humor que encara es vigent, no només en el còmic, sinó també en el cinema i les sèries de televisió. Jan és un dels grans mestres de Bruguera en actiu i va dibuixar un dels referents: Superlópez. En recomanem una aventura de Rich Tex Format.

Phyrrhus
Editorial: Amaniaco
Any: 2024
Preu: 16 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia