L’Orfeó Català, entre ovacions i eufòria a Estocolm

Els 1.300 espectadors del Berwaldhallen d’Estocolm, entre els quals 53 socis de l’Orfeó Català que havien viatjat a Suècia expressament per a l’ocasió (tot un rècord!), aplaudien dempeus després d’una hora i mitja de sublimitat musical amb la Resurrecció de Mahler. Ningú, per cert, havia estossegat ni havia dedicat tres minuts a desembolicar el plàstic d’un caramel, posant de manifest que, això de tossir durant els espectacles musicals o teatrals tal vegada sigui una tradició nostrada però no pas dels europeus, que deuen pair millor les incomoditats del silenci o, potser, es constipen menys.

Daniel Harding (Oxford, 1975), director de l’orquestra simfònica de la Ràdio Sueca des del 2007, va convidar a continuació Pablo Larraz, director de l’Orfeó, i el seu compatriota Simon Halsey, en funcions actualment d’“ambaixador dels cors del Palau”, a pujar a l’escenari, tan gran –per cert– com l’espai de la platea dedicat a les butaques. I, adreçant-se, amb els braços alçats, als 110 cantaires de l’Orfeó, situats tots al primer pis, van provocar una més que remarcable ovació, en sintonia amb la que, per exemple, van rebre, fa dos anys a Berlín, en una Missa de coronació de Mozart dirigida per Kirill Petrenko i, el 2022 a Luxemburg, amb una Missa de glòria de Puccini amb la batuta de Gustavo Gimeno.

Uns minuts més tard, tot fent un pica-pica en un dels espais del Berwaldhallen, cantaires, socis i directius de l’Orfeó, amb el president Joaquim Uriach i el director Joan Oller al capdavant, celebraven eufòrics el triomf, reblat, com fa tres anys a Luxemburg, amb un més o menys improvisat Cant de la senyera de pura emoció, mostra, segons assenyalava Larraz, de la cohesió i “sensació d’equip” del cor català, que, el febrer de l’any vinent, culminarà aquest últim reguitzell d’aventures internacionals amb una Missa solemnis de Beethoven a Los Angeles amb Gustavo Dudamel. “Hem sentit aquesta simfonia un munt de cops, però avui, sens dubte, ha estat única i especial”, ressaltava Uriach, segurament ben satisfet, com la resta d’expedició, amb les increïbles qualitats de so del Berwaldhallen suec.

La Resurrecció de Mahler ha estat interpretada, aquest cap de setmana, per l’orquestra simfònica de la Ràdio Sueca i l’Orfeó, amb la soprano sueca Johanna Wallroth i la mezzosoprano nord-americana Avery Amereau, en dues ocasions (divendres al vespre i dissabte al migdia) i, aquest pròxim mes de maig, es podrà sentir amb la mateixa orquestra, cor i director a Barcelona (Palau de la Música, cicle Palau 100, 26 de maig) i Girona (sala Montsalvatge de l’Auditori, Ibercàmera, 27 de maig), completant així una col·laboració històrica que, els pròxims trenta dies, es pot gaudir també en línia de manera gratuïta a la plataforma Berwaldhallen Play.

Daniel Harding, en una compareixença davant la premsa a Estocolm, destacava el “color i esperit” propis de l’Orfeó (“canten tremendament”, va destacar) i Larraz, per la seva banda, remarcava el “moment dolç” del cor amateur que dirigeix, amb “gent de 25 anys que és el primer cop que canta la Ressurrecció i cantaires que el poden haver cantat en una cinquantena d’ocasions, la qual cosa es tradueix en una gran riquesa i mixtura de timbres”. “Veure el creixement del cor en termes de seguretat i professionalitat és meravellós. En Pablo ha fet una feina extraordinària”, emfasitzava, finalment, Halsey, al capdavant de l’Orfeó en l’etapa prèvia a Larraz. En la roda de premsa va intervenir també Anna Ferriol, una trompista gironina membre de l’orquestra simfònica de la Ràdio Sueca, en què toca des de fa vuit anys. “Els músics ja em deien que acabava d’arribar un grup de cantaires parlant ben ràpid i ben fort.” I és que cantar Mahler a Estocolm, és clar, fa difícil contenir les emocions.