cultura
Mor l’escriptora Àngels Moreno
El seu talent va ser reconegut amb diversos premis. També va ser regidora de Cultura de Gandia
L’escriptora Àngels Moreno Vercher (Gandia, 1939) va morir dimecres segons ha comunicat l’entitat Saforíssims Societat Literària, de la qual ella en formava part: “deixa una petjada profunda en la literatura valenciana i en la vida cultural de la Safor”. L’actual batlle de Gandia, José Manuel Prieto, l’ha recordada amb les següents paraules: “escriptora, gran narradora, i una dona progressista i sempre entusiasta amb la cultura, les lletres i el feminisme”.
Des de petita sempre va tenir curiositat per inventar-se històries. En una entrevista a escriptors.cat ho explicava així: “No vaig tardar a apassionar-me per la lectura, llibres de contes infantils que em feien volar la imaginació, però també llibres per a adults que prenia d’amagat de les prestatgeries de casa i que estimulaven la meva curiositat i em donaven a conèixer altres mons sovint ignots i fantàstics”. Així, amb disset anys ja va començar a escriure iniciant una col·laboració periòdica amb la revista Marisol: “va ser el primer contenidor on vaig fer vessar totes les fantasies que bullien al meu cap”. Més endavant s’hi van afegir altres publicacions locals de la Safor i a diaris com Levante-EMV, des d’on va abordar aspectes culturals, socials i polítics amb una tribuna setmanal.
La seva primera distinció literària li va arribar el 1986 amb el premi de narracions breus en castellà Flor de Cactus pel relat En tono menor. Seguidament, amb 55 anys, va veure sortir a la llum la seva primera novel·la Potser a setembre. Des d’aleshores va viure una extensa trajectòria com a escriptora guanyant premis com el de Novel·la Ciutat d’Alzira per Malson (2000), el d’Alfons el Magnànim per Secrets inconfessables (2002), el Vicent Andrés Estellés de Narrativa per Cita a la matinada (2007), o el de Narrativa Ciutat de València per 96 hores (2014). L’any 2002 va publicar La memòria amagada. Dones en la història de Gandia, un treball coral per relatar les vides de dones que d’una manera o altra van haver de patir la repressió franquista.
Per altra banda, va ser membre activa de diverses entitats culturals com el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, Acció Cultural del País Valencià i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Als anys noranta, sota la batllia de la socialista Pepa Frau, va ser regidora de Cultura i Festes, una etapa que la va recordar com “una experiència que em va resultar molt interessant i alliçonadora, fins al punt de no desitjar repetir-la”.
Era esposa del publicista Sebastián Dénia i mare dels músics Eva i Carles Dénia.