El Suprem decidirà el 14 de maig si les pintures murals de Sixena es queden o marxen de Catalunya

El destí de les pintures murals de la Sala Capitular del monestir de Sixena es decidirà el pròxim 14 de maig. Aquesta és la data que ha escollit el Tribunal Suprem per resoldre el conflicte provocat pels polítics aragonesos per endur-se l’obra que exposa el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

En una providència a la qual ha tingut accés l’agència Efe, l’alt tribunal ha designat com a ponent el magistrat Rafael Sarazá Jimena (Còrdova, 1960), qui constituirà la sala amb la resta de jutges que votaran el recurs que van presentar el MNAC i la Generalitat contra la sentència de l’Audiència d’Osca favorable al trasllat de les pintures al monestir dels Monegres.

A Aragó no tenen cap dubte que el Suprem els donarà la raó, tal com els la va donar el 2016 el jutjat de primera instància d’Osca, que, a més, va ordenar la mudança dels frescos de manera immediata. Dos anys després la magistrada es va desdir de la urgència de moure una obra “especialment vulnerable” mentre no s’hagués conclòs el recorregut judicial fins al Suprem: en va paralitzar la sortida alertada pels informes que va presentar el MNAC amb les opinions contràries d’experts en pintura mural, d’entre els quals Gianluigi Colalucci, el restaurador de la Capella Sixtina. A més, la jutgessa va renyar els polítics d’Aragó perquè la Sala Capitular no reunia les condicions per conservar els murals, en un estat delicadíssim perquè van quedar molt afectats per l’incendi que els revolucionaris del poble de Vilanova de Sixena van provocar el 1936. Quan el cenobi encara fumejava, els prohoms del patrimoni cultural català a les ordres de la Generalitat republicana van arrencar les pintures i les van portar a Barcelona per restaurar-les. Finalment, les monges del monestir van concloure que el millor lloc per cuidar-les i per difondre-les era el MNAC.

El de les pintures murals és un procediment diferent del de les 97 obres del MNAC i del Museu de Lleida, que ja ha finalitzat, contrari a Catalunya. Fins ara, les institucions catalanes han perdut tots els litigis patrimonials instigats per Aragó, inclòs també el que afecta els béns de les parròquies de la Franja. D’aquest, recentment n’ha dictat sentència l’Audiència d’Osca, i també queda pendent saber el parer del Suprem.