lletres
Un llibre “profundament anticapitalista”
“El tigre explica una història –o potser dues– per comprendre què passa quan s’esfondra tot l’edifici de la civilització i la seva tradició”, escriu l’historiador, periodista i ara també escriptor Borja Vilallonga (Llagostera, 1 de maig del 1985) en una carta als lectors que acompanya l’exemplar promocional de la seva primera novel·la, El tigre, publicada per Empúries a final de l’any passat. Són paraules majors, però en sintonia perfecta amb la frase que obre el llibre: “De sobte, Déu se li va aparèixer.”
El tigre narra les aventures de l’Adrià –un homenatge a l’Adrià de Quanta, quanta guerra..., de Mercè Rodoreda–, en el seu “pelegrinatge” a través de diferents llocs del món, però també de diverses religions. “L’Adrià representa l’home sota el jou de la modernitat, tal com el van entendre Friedrich Nietzsche, Julius Evola o Ezra Pound”, escriu també l’autor a l’esmentada carta. De fet, el títol de la novel·la és una referència directa a l’assaig Cavalcar el tigre (1961), del filòsof italià Julius Evola, del qual Vilallonga ha triat també aquesta cita com a porta d’entrada a la seva novel·la: “Si algú aconsegueix de cavalcar el tigre, no solament evitarà que se li llanci a sobre, sinó que si s’hi pot mantenir i no caure’n, al final podrà obtenir-ne alguna cosa bona.” D’aquesta manera, Evola descriu simbòlicament com hauria d’actuar el nihilista actiu, sempre preparat per actuar contra la decadència de la civilització moderna.
Negar la transcendència
“Aquesta és una novel·la contra la modernitat, com a idea concebuda entre els segles XVI i XVII, i les conseqüències que ha tingut i el món que s’ha creat des de llavors. El món modern es crea en el moment que es nega la transcendència i ja només importa el món material. Aquesta primacia materialista és la base del capitalisme. Per això aquest llibre és profundament anticapitalista”, explica Borja Vilallonga en conversa telefònica, poques hores abans de viatjar cap als Estats Units, país al qual està molt vinculat per raons familiars i professionals. De fet, l’Adrià neix en una ciutat nord-americana imaginària, Yoke, en el si d’una família benestant i presbiteriana, que li ofereix un marc de seguretat i estabilitat aparentment molt sòlid, fins que el suïcidi del pare el sacseja. La salut mental és l’altre gran tema del llibre, i sobre aquest aspecte en concret l’autor ha fet una recerca exhaustiva per preservar el rigor del context històric i social en què situa els seus personatges. Bona part de la història es desenvolupa entre final dels anys cinquanta i principi dels seixanta del segle XX, més o menys en l’interval que va dels beatniks als hippies, tots ells compartint les ànsies de llibertat i transcendència, més enllà dels límits de la nova societat capitalista occidental.
“Tota la meva carrera acadèmica s’ha basat en la relació de la religió amb la modernitat”, explica Borja Vilallonga , que és doctor en història per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, de París, i ha estat investigador postdoctoral a la Universitat de Colúmbia, de Nova York. En certa manera, amb El tigre Borja Vilallonga exposa les seves inquietuds filosòfiques amb les eines “més sublims” de la literatura, un món en què s’ha submergit en els últims anys “només pel gust d’escriure, de l’art per l’art”.