Retrat d’un patriota català
L’historiador Antoni Simon (Girona, 1955), professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels principals especialistes en el segle XVII català i en la Revolució Catalana del 1640, acaba de publicar un llibre titulat Pau Claris i Casademunt. Biografia d’un patriota català. El treball és el volum 375 de la col·lecció Episodis de la Història, que des del1960 publica Dalmau Editor i per la qual ha desfilat la plana major de la historiografia catalana, des de Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives fins a Pere Anguera i Josep Fontana.
Antoni Simon, que ja va dedicar una biografia a Pau Claris (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008), ressegueix els orígens familiars i l’activitat política del canonge d’Urgell, i se centra en l’etapa decisiva que s’obre el 22 de juliol de 1638, quan Claris agafa les regnes del General en un moment especialment delicat, provocat per la presència de l’exèrcit reial que combat al front del Rosselló.
El canonge, com molts altres catalans, va haver de fer “una tria de lleialtats”, tal com remarca Simon. El 19 de febrer de 1641, en la seva darrera aparició, va proposar a la Junta General de Braços la confiscació dels béns a tots aquells que no prestessin “jurament de fidelitat a la província de Catalunya”. Alguns historiadors, com ara Josep Sanabre i John H. Elliot, van apuntar la possibilitat que Claris fos enverinat per agents espanyols, i el primer fins i tot va donar a conèixer una carta en la qual el mariscal Espenen afirmava que “on a empoisonné”. Fos com fos, la mort del canonge va provocar un commoció general. Simon afirma que “aquests reconeixements desacostumats deixen la porta oberta que fossin deguts, entre altres coses, al convenciment o a la sospita que el canonge d’Urgell havia estat emmetzinat i que, en definitiva, hagués acabat pagant amb la vida el fet d’haver estat el principal cap polític del moviment revolucionari català”.