Un carrusel d’emocions als inicis del BCN Film Fest

Barbie Ferreira, una de les intèrprets de la sèrie de televisió Euphoria, va ser la protagonista abans-d’ahir de la inauguració de la novena edició del BCN Film Fest amb Un ‘like’ para Bob Trevino. Si aquesta pel·lícula ja és en si mateixa un centrifugat d’emocions, protagonitzat per una noia insegura i solitària que és abandonada pel seu pare, la presència de l’actriu va afegir color i emoció als compassos inicials del festival. L’actriu va explicar a l’ACN que la pel·lícula aborda un tema “dolorós”, però que el seu paper li ha permès treure la seva “nena interior”: “Em veig molt com ella i crec que quan estem més ferides, és quan en realitat la nostra nena interior és més forta i crida més fort”, va dir. També va deixar clar que volia que el personatge tingués una certa “ingenuïtat” infantil i que mostrés com encara no “s’havia calmat”.

Interpreta una noia que veu com el seu pare l’abandona i troba una mena de pare substitut molt més comprensiu i afectuós a través de les xarxes: descobreix un home que es diu igual a Facebook i contacta amb ell. Ferreira ha admès que el punt d’inflexió en la seva carrera d’actriu va ser la participació en la sèrie Euphoria, que li va permetre entrar en aquest món. “No m’esperava que passés i estic molt agraïda perquè abans d’això només havia participat de manera menor en un parell de produccions –afirma–, he pogut convertir-me en actriu, que és la meva passió.”

Barbie Ferreira ha recordat que no és la seva primera visita a la capital catalana, on va venir quan tenia setze anys. “Vaig venir a fer de model, i puc dir que Espanya té un lloc molt especial al meu cor, és el meu país preferit d’Europa i estic molt emocionada perquè la gent podrà veure la pel·lícula, espero que s’ho passin bé”, ha conclòs.

Més emoció i llàgrimes hi va haver, encara, amb la presentació d’Almudena, un documental dirigit per Azucena Rodríguez sobre Almudena Grandes, la popular autora de Las edades de Lulú, que va morir el 2021. De fet, el projecte va arrencar quan encara no estava malalta, com un projecte impulsat per la cineasta, amiga de l’ànima de l’escriptora madrilenya. Amb la malaltia i mort d’Almudena Grandes, Azucena va decidir tirar endavant el projecte, amb el suport dels productors i del vidu de la protagonista, el poeta Luis García Montero, i els seus fills. No es tracta d’un document hagiogràfic amb experts glossant la figura d’Almudena Grandes. Tampoc és un film de dol, encara que el procés hagi ajudat a fer-lo als seus impulsors, i es parli, inevitablement de la mort. És una pel·lícula plena de vida, basada principalment en fragments d’entrevistes a l’autora, que il·lustren el seu vessant públic i la seva obra. Però també inclou declaracions de la seva família que completen el retrat amb el seu vessant més íntim. Luis García va recitar un poema que va dedicar a la que va ser la seva dona durant trenta anys, i mare dels seus fills, i va compartir amb el públic, que omplia la sala del cinema Verdi on es va projectar Almudena, detalls com la solitud que se sent quan ja no tens ningú a qui trucar per dir que has arribat bé a casa, o quan veus una sola tovallola al lavabo.

Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest, va explicar que no estava previst fer aquesta primera projecció oficial al festival, el dijous a la tarda, abans i tot de la inauguració. Però els protagonistes eren a Barcelona per Sant Jordi i els van fer “una oferta” que no van poder rebutjar.

El director basc Ibon Cormenzana aborda la pèrdua i la pobresa i la precarietat en el seu últim film, Cuatro paredes, coprotagonitzat per Manuela Vellés i la nena Sofía Otero. Es va presentar ahir a la secció oficial del festival de cinema BCN Film Fest. Segons va explicar el director i productor en una entrevista amb Efe, la idea d’aquest film va sorgir de les converses amb l’ONG Save the Children amb “la idea de crear una història que permetés visibilitzar la feina a Espanya en suport a nens de famílies desestructurades”. A partir d’aquesta idea el director i l’equip de guionistes van elaborar “la història d’una família blanca de classe mitjana a Espanya que pateix la pobresa extrema en un any”. Volen que “el públic entengui que una petita cosa pot fer que tot s’enfonsi”.

Dues produccions franceses han animat el Festival de Cinema de Barcelona-Sant Jordi durant aquests dos primers dies. Jane Austen arruinó mi vida, de Laura Piani, està rodada en part a la famosa llibreria Shakespeare & Company de París i té com a protagonista una llibretera i aspirant a escriptora bloquejada emocional i creativament, que veu la llum gràcies a una invitació a la Residència Jane Austen, que convida escriptors. Jouer avec le feu, dirigit per les germanes Delphine i Muriel Coulin, adverteix dels perills de l’extrema dreta amb la història d’un home vidu (Vincent Lindon) i els seus dos fills, un dels quals comença a flirtejar amb els neonazis. Lindon va guanyar amb el paper de pare la Copa Volpi a la millor interpretació de la Mostra de Venècia.