Un ‘fil invisible’ fenomenal

Quan un espectacle rebenta la taquilla a Barcelona es parla de fenomen: El fil invisible és el darrer fenomen teatral de la cartellera familiar. La seva temporada al Goya (amb 26.483 espectadors en total, omplint cada funció) ha permès que es planegi una temporada a Madrid, amb una companyia íntegrament renovada. Serà a partir del novembre vinent. Més de 300 candidats es van presentar al càsting de fa un mes, que encara no ha completat la selecció segons fonts de Viu el Teatre. La nova producció al Teatro Alcázar de Madrid la signen Viu el Teatre i Focus, conjuntament. El fil invisible, que segons el conte de Míriam Tirado uneix els melics de familiars i amics, ha fet un nou node a la competitiva cartellera de musicals de Madrid, en una versió en castellà.

Certament, adaptar el conte homònim de Tirado era una bona aposta, però calia afegir-hi una trama que donés més consistència al conte. La dramatúrgia d’Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo i la música d’Arbelo (direcció musical) i Serrat (direcció escènica i text) han construït una subtrama a partir dels amics de la protagonista. La peça va créixer tant que semblava impossible dur-la de gira. Tot i així, el Kursaal de Manresa va decidir programar-la dos funcions aquest dissabte. Totes les entrades es van vendre amb poc més d’una setmana. És cert que hi ajuda el veïnatge de Beth Rodergas (que fa el personatge de la mare escriptora del conte) així com de la mateixa Tirado, també resident a les comarques centrals. Segons explica la productora a El Punt Avui, El fil invisible tindrà algunes actuacions més abans del seu retorn aquest hivern a Barcelona: Tarragona (21/09), Sant Joan Despí (05/10) i Granollers (12/10). I de cara al 2026, després de la segona temporada, ja s’estan tancant més dates per a la gira per Catalunya.

A la nodrida cartellera teatral de Barcelona es prodiguen molt poc els fenòmens en espectacles de teatre familiar, que aixequen passions exhaurint totes les sessions i obligant a reprogramar-ho, posteriorment. A més d’El fil invisible, l’altre referent actual és El petit príncep. Tot i que fa estades breus al Paral·lel 62 (abans conegut com a Barts), ja són 11 anys amb unes ocupacions destacables. Acostumen a engegar el cap de setmana de principi de desembre i s’allarguen fins poc després de Nadal. En les 11 temporades, segons fonts de la productora La Perla 29, han sumat més de 445.000 espectadors. No han previst fer versió en castellà.

La productora Viu el Teatre creu fermament en els espectacles familiars de qualitat i de producció pròpia. Altres títols que ha promogut és l’aventura amb Marta Buchaca, d’Alícia al país dels mòbils. Els seus inicis, pels volts del 2003, ja van partir d’un conte il·lustrat de casa (El petit Dalí). El fil invisible és una peça que ja ha estat traduïda i que, aquest mes de gener, va superar els 100.000 llibres venuts arreu del món. Aviat és dit. És, doncs, un conte molt conegut per pares i fills. El que pot ser una molt bona jugada comercial també és un risc per si no es compleixen les expectatives. Per això, la versió no pot limitar-se a frenar l’excés.

El fil invisible aconsegueix, així i tot, mantenir aquella veritat tan austera com preciosa de trobar un sentit fantàstic a un detall concret del cos. Ho fa a partir de l’anècdota real de la filla de l’autora quan li va preguntar a la banyera de què servia el melic. Aquest continua sent el gran secret que es desvela al final, amb què resol tots els conflictes.

Viu el Teatre admet que la producció se’ls ha fet molt gran, tot i no tenir la música en directe. El conte de Míriam Tirado és perfecte per llegir-lo a la vora de llit. I la direcció de Serrat l’ha convertit, quasi, en una peça musical espectacular (amb sorpreses i fantasies adequades i celebrades). És un cant a l’amistat i, alhora, no deixa d’insinuar la mort, la separació del fill, les diferents procedències dels amics que juguen sense inconvenients...

Un altre dels mèrits de la producció és el seu equilibri entre els rols i alhora el seu repartiment. Començant per una Beth Rodergas (exconcursant d’Operación triunfo, que havia debutat amb el Tirant lo Blanc de Calixto Bieito) que fa de dolça narradora, delicada professora, sensible mare, adorable àvia i, sobretot, discretíssima bibliotecària que arrossega els peus per no fer soroll. Al seu costat, els quatre amics: Alba Serrano (Nura, sempre positiva i reflexiva), Aina da Silva (una Lia amb moltes ganes d’aprendre i de ballar), Rubén Albadalejo (Quim, divertidament impulsiu i obsessionat amb el món dels dinosaures) i Sergi Espina (l’Àlex que amaga la part més dramàtica per la incomoditat de no poder estar amb el seu pare). La producció aconsegueix que les presències siguin molt equilibrades entre els cinc intèrprets (que puntualment poden ser substituïts per Lourdes Fabrés, Javi Vélez o Marina Requero).