novetat editorial
Care Santos reconstrueix l’amor per correspondència dels seus pares
L’escriptora mataronina publica la novel·la ‘L’amor que passa’, una història que mostra “el paper de l’atzar a la nostra vida”
L’escriptora Care Santos (Mataró, 1970) ha publicat L’amor que passa (Columna), una novel·la que reconstrueix una història d’amor inesperada entre una catalana i un sevillà, que són també els pares de la mateixa autora. Així, a través de centenars de cartes, Santos s’endinsa en una crònica familiar que la porta a reflexionar sobre la naturalesa de l’amor i l’herència que es rep dels éssers estimats. Si bé considera que després de tants anys la forma d’enamorar-se “no ha canviat gens”, deixar clar que hi ha un factor decisiu: el destí. “Fa vertigen pensar què hauria passat si les coses haguessin anat d’una altra manera”, reconeix, “crec en el paper de l’atzar a la nostra vida”.
Quan la mare de Santos mor el 2023, l’escriptora troba una caixa de cartes del seu pare dirigides a la seva mare, que mostren com va ser el seu enamorament entre els anys 1954 i 1956. Si bé la narradora sabia que existia aquesta correspondència, mai l’havia pogut llegir tot i haver-ho intentat durant molts anys. “Sempre vaig saber que hi havia una història que s’havia d’explicar”, reconeix, “però també és cert que l’espera m’ha anat bé perquè he pogut abordar-la amb més perspectiva, distància i ofici”.
Una absoluta casualitat
Els protagonistes del que ara s’ha convertit en novel·la són dos joves, l’Antonio i la Claudina. Ell, un jove de Sevilla, i ella, una noia de Mataró. La seva història comença amb un fet absolutament casual: l’aparició d’un anunci en una revista de varietats cinematogràfiques. “Unes antigues xicotes es van voler venjar del meu pare publicant un anunci on sol·licitava correspondència amb dones”, relata Santos, “va rebre més de 500 cartes i una d’elles era la de la meva mare”.
El que va començar com una absoluta casualitat, es va convertir en una relació que va portar el jove andalús a mudar-se definitivament a Catalunya per estar amb la seva estimada. L’autora s’aventura a pensar que van existir múltiples motius pels quals el seu pare va caure rendit als peus de la seva mare. “Potser les cartes perfumades que li enviava ella, potser el seu interès per la poesia... és una cosa que sempre m’he preguntat”. “La vida a vegades és estranya”, reflexiona, “la gran pregunta sempre és: de què ens enamorem? I jo penso que potser té a veure amb la projecció que fem de l’altre i si, posteriorment, la persona s’ajusta, o no, al perfil que tu tens al cap”. Per això, tot i les noves tecnologies, Santos defensa que el procés “és el mateix”, i que també hi juga un paper l’atzar.
El pare de Santos va morir molt jove i, per això, ella va compartir més temps amb la seva mare. A partir d’aquesta novel·la, a les cartes del seu progenitor hi ha descobert un home “boig i “divertit”, que es va enamorar d’una manera totalment “esbojarrada”. També s’hi ha trobat un home amb una “gran vocació literària”. “Va escriure tota la vida, però fins ara no sabia fins a quin punt havia volgut ser escriptor”, relata, “i és bonic perquè aquesta vocació literària l’he complert jo”. Macarena Santos i Torres, el seu nom complet, és autora de més de quaranta llibres en català i castellà, tant per a adults com per al públic juvenil.
Novel·la de celebració
Santos reconeix que tot i ser una novel·la molt personal, volia que fos un llibre “de celebració”. “Volia il·luminar part de la nostra història i em va costar molt sacrificar algunes parts, perquè per mi tot era important”, reconeix. Finalment, un dels moments més significatius que recorda es troba en l’etapa final de la vida de la seva mare, que no li va donar les cartes fins al moment de traspassar, però que sí que va recuperar en un punt determinat. “Ella devia tenir uns vuitanta anys, i recordo que després de rellegir-les em va dir: m’he tornat a enamorar del teu pare”.