Eli Rodríguez: “Ni políticament correcte ni incorrecte; canto com parlo”

Són 6 músics joves de Banyoles, que tenen –a més, de manera esglaonada– entre 21 i 26 anys, així que els anys vuitanta dels segle XX són per a ells com la prehistòria. Però la música d’Eli Rodríguez recorda poderosament el pop-rock desinhibit i desacomplexat d’alguns grups de la Movida, però també de bandes madrilenyes d’ara mateix com ara Carolina Durante, Alcalá Norte, La Paloma i Los Punsetes. Les comparacions es reforcen també perquè Eli Rodríguez canten en castellà –però també en italià: Scusa és la prova– lletres impagables, amb un punt d’ironia i també de crítica social (Embajador de Adidas). A més, el seu segon disc, Nuevas técnicas de meditación, ha estat publicat pel segell gironí Neu! en dos formats: a les plataformes digitals, però també en casset com a únic format físic. Però també això té una explicació coherent per part de Pol Butinyà, la veu i el compositor principal del grup : “Ja ningú escolta CD i la gent més friki només compra discos com a objectes de col·lecció. El vinil ens sortia molt car, així que vam triar el casset, que és friki i barat”.

“Vaig començar a fer cançons tot sol durant el confinament del 2020, i el desembre del mateix any vam fer una primera reunió per crear el grup. La majoria de nosaltres havíem tocat amb altres grups, però aquest és el primer que ens prenem seriosament. I vam decidir que la millor manera de posar-nos en marxa era gravar un disc, així que al cap d’un any de formar el grup vam gravar les 8 cançons de Ni siquiera, als estudis Santa Pau de Cornellà del Terri, amb Abdon Compta”. Per gravar el segon disc van tornar ara fa un any als mateixos estudis, però ara amb la producció de Xebi Salvatella (Xebi SF) i Enric Teruel, responsables del segell Neu! El disc es va gravar en sessió, per tant amb tots els músics tocant alhora a l’estudi, per preservar la frescor de la música d’ Eli Rodríguez .

A la pregunta de per què es diuen Eli Rodríguez , respon: “Volíem un nom de noia en la línia de Carolina Durante o Antònia Font. Rodríguez és per Los Rodríguez, però Eli haig de reconèixer que va ser pur màrqueting”.

I per què en castellà? “Jo sóc un gran seguidor d’Oques Grasses i Txarango, així que si feia lletres en català m’anava pel camí que em marcaven aquests grups i no és el que volia en aquest cas”.

Sobre la influència de la música dels vuitanta, Pol la relativitza força, i apunta altres referents: “Ens agrada molt la vella escola, i jo sóc força fan dels Beatles, però com a compositor m’agraden especialment Queen”.

I sobre les seves lletres , entre divertides, absurdes, desinhibides i reals com la vida mateixa, diu: “No volem ser políticament incorrectes, ni incorrectes, simplement és com ens expressem en el nostre dia a dia: jo canto com parlo. Tenen un punt humorístic perquè jo ja era el bromista de la classe, però sobretot les plantejo com un intercanvi d’idees, un diàleg amb el públic, gairebé en un sentit filosòfic. Tothom pot fer de filòsof, però jo ho puc demostrar amb un títol perquè és el que he estudiat [riu]”.

Queda per al final el títol del disc, aquestes Nuevas técnicas de meditación, amb una portada que combina un Buda amb logotips de targetes de crèdit: “El títol descriu les cançons com noves maneres de pensar sobre el món, perquè tracten sobre temes actuals. I la portada reflecteix aquesta societat en què el ioga conviu amb el consum”.

Després d’haver actuat la setmana passada a l’Heliogàbal de Barcelona i a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, on va oferir un concert-presentació especial del disc amb projeccions i altres elements per “explicar el missatge del disc”. El proper concert del grup tindrà lloc divendres vinent, 30 de maig, a l’exterior de l’Estació Espai Jove de Girona, dins del cicle A Prop (21.30 h, gratuït).