El somni republicà

Jus­ta­ment ahir, 14 d'abril, a setanta-vuit anys de la pro­cla­mació de la República, vaig rebre, encara que sem­bli men­tida, el somni repu­blicà. El vaig rebre –a més de somiar-lo quan s'acosta el dia– en gran for­mat bibli­ogràfic, per mitjà de l'his­to­ri­a­dor figue­renc Enric Pujol, a través del lli­bre titu­lat pre­ci­sa­ment El somni repu­blicà. El repu­bli­ca­nisme a les comar­ques giro­ni­nes. 1900-1936, que acaba d'edi­tar Viena Edi­ci­ons, en col·labo­ració amb la Gene­ra­li­tat (Any Fran­cesc Macià) i la Casa de Cul­tura de la Dipu­tació de Girona.

En matèria de som­nis, està ben clar que qui té gana somia pa (i si pot ser un bon tall de can­sa­lada), però no ho és gaire, encara, que la mul­ti­tud cata­lana real­ment exis­tent somiï amb la República, que en el nos­tre cas seria la Ter­cera, si no hi ha cap dal­ta­baix per entre­mig. Amb tot, i com sem­pre passa, hi ha un petit però selecte grup de repu­bli­ca­nis­tes cata­lans i espa­nyols (alguns dels quals van viure aquells anys molt i molt jove­nets), com els escrip­tors Ramon Ser­rano, Rosa Regàs i Miquel Jordà, els quals, ahir mateix (en l'ani­ver­sari del Dia d'Autos), al cos­tat d'altres de molt més jovençans, com els his­to­ri­a­dors Andreu Mayayo i Joan M. Tho­mas, d'alta tar­ra­go­ni­tat, van com­me­mo­rar la diada a l'Ate­neu Bar­ce­lonès del car­rer Canuda (com venen fent aquests últims anys), que és d'on sem­bla que ha de venir el xiu­let de sor­tida per anar tots a la Plaça de Sant Jaume, amb l'espe­rança (ai!) que hi hagi un segon Macià que faci de mes­tre de cerimònies.

El cas és que el repu­bli­ca­nisme, si més no bibli­ogràfica­ment, s'està des­per­tant, comp­tant, ben segur, amb el fet que, de fa cinc o sis anys, els hereus del mateix Macià i com­pa­nyia reme­nen per les inte­ri­o­ri­tats de Palau. De tota manera, també ahir –i ja són més que coin­cidències–, en aquest mateix diari, sor­tia el lament de la Fun­dació Josep Irla, d'ERC, que denun­ci­ava la falta d'interès acadèmic per la història de la for­mació repu­bli­cana.

Però no ens podem quei­xar de l'estudi a què s'ha sotmès l'època repu­bli­ca­nista. A més d'aquest impres­si­o­nant tre­ball que ens arriba de Girona (d'aquesta Cata­lu­nya greco-flo­ren­tina que rea­litza amb tanta cura els seus afers intel·lec­tu­als), un volum en el que han escrit una tren­tena d'espe­ci­a­lis­tes d'aques­tes comar­ques (coor­di­nats pel bull­do­zer his­to­ri­ogràfic que és Enric Pujol, meti­culós biògraf de Fer­ran Sol­de­vila), en tenim tants i tants d'altres que ens han arri­bat de les altres tres cir­cums­crip­ci­ons cata­la­nes. Per cen­trar-nos en la nos­tra àrea tar­ra­go­nina, només caldrà citar, entre molts, els tre­balls por­tats a terme pels his­to­ri­a­dors de la URV (Sánchez Cer­velló, Mont­ser­rat Duch i Jordi Piqué), els quals, amb Josep M. Roig Rosich, van publi­car Qua­tre líders tar­ra­go­nins de la República i de l'exili (Arola, 2007), per no citar el monu­men­tal volum Repu­bli­cans i repu­bli­ca­nisme a les ter­res de parla cata­lana, publi­cat a Cos­setània el 2008 pels grans cen­tres de pro­ducció his­to­ri­ogràfica del país. Són poc més de mil pàgines que abas­ten tots els ter­ri­to­ris on, encara, es parla català. I si anem, jun­ta­ment amb l'estudi d'aquell pas­sat, a l'exigència del pre­sent, podrem topar amb els Encu­en­tros repu­bli­ca­nos (Pla­neta, 2007), coor­di­nats pel men­ci­o­nat Ramon Ser­rano, que ha con­ver­sat amb una tren­tena d'intel·lec­tu­als sobre la neces­si­tat d'un canvi de Règim a Espa­nya.

Només amb el mate­rial aquí res­se­nyat –petita part de tot el que s'ha publi­cat– ja hi ha ranxo per dies i dies. Voleu dir que la neces­si­tat lec­tora de la nos­tra soci­e­tat pot pair tanta docu­men­tació? En cal més, com dema­nen els nois de la Fun­dació Irla? No diré que no, en alguns casos, però, en qual­se­vol cas, cal fer més adep­tes a la causa.