Cançó protesta

Pere Camps, direc­tor del fes­ti­val Bar­na­Sants, admet que no se'n surt. Fa anys que vol reduir el nom­bre de con­certs del cer­ta­men a una qua­ran­tena, i sem­pre torna a superar les més de 60 cites en tres mesos. I és que el que va començar com una petita tro­bada dedi­cada a la cançó a les Cot­xe­res de Sants ha esde­vin­gut una de les cites obli­ga­des de tots els amants de la paraula ben dita, fins al punt que aquest any s'estre­nen com a fes­ti­val estratègic del depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat. "La pressió és tan forta, de gent que vol gau­dir d'una opor­tu­ni­tat per mos­trar la seva feina, que sem­pre acabo tro­bant forats", diu Camps, que no sap dir que no.

Rafa Pons donarà el tret de sor­tida al Bar­na­Sants aquest dijous al Tea­tre Joven­tut de l'Hos­pi­ta­let, ciu­tat que tindrà un altre pol del fes­ti­val a l'Audi­tori Bar­ra­das. Molins de Rei, Sant Feliu de Llo­bre­gat i Salt s'afe­gei­xen a les loca­li­tats, a més de Bar­ce­lona (Palau de la Música, Har­lem Jazz Club i Luz de Gas), que acu­llen el cer­ta­men.

Gai­rebé tot­hom
Hi pas­sarà gai­rebé tot­hom, des de recon­sa­grats com Javier Krahe, Luis Edu­ardo Aute, Elliot Murphy o Albert Pla, fins als nous noms que el Bar­na­Sants ajuda a con­so­li­dar, com Clara Andrés, Abús, Pau Ala­ba­jos, Le Petit Ramon, Cesk Frei­xas o Miquel Abras, sis figu­res emer­gents que veuen la cançó des d'angles dife­rents, però que de mica en mica van aga­fant pes.

"Estem vivint un fort movi­ment de la cançó d'autor a Cata­lu­nya", cons­tata Camps. Una revi­fada que es nota pel nom­bre de con­certs amb la paraula com a eina prin­ci­pal que es veu "obli­gat" a pro­gra­mar el fes­ti­val i pel fet que s'hi pre­sen­tin fins a una tren­tena de tre­balls. Deu ser que en temps de crisi el verb s'afina i la gent, el públic, torna a sen­tir la neces­si­tat de gau­dir de refe­rents que alcin la veu. El logo del Bar­na­Sants d'aquest any, amb un dibuix de Karl Marx i la frase No estaba muerto, estaba de par­randa, pale­sen cap on van els trets.

El que no hi ha és cap cir­cuit esta­ble que ajudi els músics. Per això Pere Camps no s'està de recla­mar "més suport" de les ins­ti­tu­ci­ons a l'hora de convèncer i aju­dar els pro­gra­ma­dors locals. Una cosa que els gover­nants del país bus­quen impul­sar tímida­ment, ja sigui a través de la xarxa de les Cases de Música Popu­lar, o bé mit­jançant la demanda expressa feta als fes­ti­vals perquè sur­tin del nucli que els va veure néixer. No obs­tant, no sem­blen sor­tir-se'n, ja que de bolos pel país, lluny de la tem­po­rada esti­val, els músics en tenen ben pocs. Cal­dria, no cal dir-ho, una mica més de valen­tia per part dels pro­gra­ma­dors.

La prin­ci­pal nove­tat del Bar­na­Sants és la cre­ació d'un segell dis­cogràfic que difondrà el nom del cer­ta­men amb algun artista. Camps té l'ull posat en l'exem­ple de l'Olym­pia pari­senc, que tants de noms il·lus­tres ha acom­pa­nyat, de Jac­ques Brel a Char­les Azna­vour. A par­tir d'aquesta edició, cada any edi­ta­ran una sèrie de dis­cos. El "con­cert espe­cial" d'Ester For­mosa a Luz de Gas del 28 de febrer, el de Marc Par­rot del 6 de febrer al mateix esce­nari i el de Gerard Quin­tana, que recu­pe­rarà les "cançons urgents", el 13 de febrer, també a la sala del car­rer Mun­ta­ner, seran els pri­mers que por­ta­ran el nom del fes­ti­val. Cal des­ta­car la pro­posta de Quin­tana, que, ves­tit de glos­sa­dor, s'ha pro­po­sat impro­vi­sar damunt l'esce­nari recu­pe­rant aque­lla vella tra­dició de fer "cançons del moment". Res millor per als temps que cor­ren.

I si l'any pas­sat va tan­car la 13a edició a l'Havana, el Bar­na­Sants con­ti­nua la seva expansió i ha esta­blert un acord amb Bolívia, cosa que pro­vo­carà més d'un inter­canvi. Del nord enllà hem d'esmen­tar la presència del francès Jean-Phi­lippe Rim­baud, petit tast del bon moment que el país veí està vivint en el ter­reny de la cançó, al cos­tat de figu­res com Domi­ni­que A o Françoiz Breut. El de Mont­pe­ller pre­sen­tarà l'excel·lent Ni même en Sibérie.