Cultura
El cànon de Joan Reig
El bateria d'Els Pets ha gravat amb Refugi, una banda paral·lela, el disc 'Vestits nous', on versiona els clàssics ocults de la Nova Cançó, d'Ovidi a D'Efak o Jordi Batiste
Són Ovidi Montllor, Joan Isaac, Quico Pi de la Serra o Guillem d'Efak inferiors als Llach, Raimon, Bonet o Serrat? Són menys populars, sí, però Joan Reig creu que mereixen ser recuperats i posats a l'altura dels monstres de la Nova Cançó. Això és el que ha fet amb el segon disc de Refugi, Vestits nous (RGB), la banda paral·lela als Pets que forma amb Joan-Pau Chaves, Pep Solà i Albert Vila. De fet, quan va començar aquest viatge ja es va proposar no versionar els talls més populars, tot i que s'ha traït amb Jo vinc d'un silenci, de Raimon. Els arranjaments eren tan bons, diu, que no va poder resistir trencar la norma. "L'hem triat per una qüestió estètica", afirma el bateria esdevingut cantant.
Reig tenia clar que no volia produir un disc comercial. Per això ha fet una tria peculiar, amb temes com M'aclame a tu (Ovidi) o Dissabte (D'Efak), d'autors gairebé oblidats i morts fa anys. O Cançó del noi dels cabells llargs (Jordi Batiste) i Flors de baladre (Isidor Marí), d'autors malauradament oblidats. També trobem Es fa llarg, es fa llarg esperar (Pau Riba) i A poc a poc (Pi de la Serra), que són de músics actius i ben presents avui dia, encara que no tant com Reig voldria. La coincidència amb els 50 anys d'Al vent i el manifest de Lluís Serrahima, assegura, ha estat "casualitat".
El tema que més li ha costat introduir en aquest àlbum és Lladres, un tema de 1979 d'Al Tall, per ser "una cançó extraordinària que vaig sentir per primera vegada cantada per Miquel Gil", a qui admira amb devoció. De Cançó del noi dels cabells llargs, per altra banda, ja n'existia una versió a la primera maqueta d'Els Pets, cosa que demostra que el de Constantí fa temps que admira la Nova Cançó.
En directe, tanmateix, Refugi interpreta molts temes clàssics de la Nova Cançó. Reig, que és un gurmet de la música, pensa que tots ells "estaven a l'altura del que estava passant als anys 60 i 70 al món anglosaxó i a Europa". Compara, per exemple, el llachià Viatge a Ítaca amb el rock simfònic o Pink Floyd. "Van ser un grup de grans autors i molt eclèctic", confirma.
Conflictes personals
El bateria d'Els Pets ha superat fins i tot les fòbies personals de molts dels integrants d'aquell moviment respecte al Rock Català. "El temps posa les coses al seu lloc", manifesta. "Sé que Pi de la Serra i Ovidi Montllor van manifestar-se en contra nostra, perquè en aquella època les institucions del país van abandonar la cançó. Però hem de recordar aquella imatge de Llach amb Sangtraït a l'Sputnik o que el Rock Català va permetre el ressorgiment de Pau Riba", indica Reig.
Fer de frontman en una nova banda és una cosa nova per al músic. "La bateria és un refugi", afirma, tot i haver provat d'agafar el micro en algun disc d'Els Pets i en algun concert. Haver gaudit de bons mestres, com Lluís Gavaldà o Titot -amb qui col·labora a Mesclat- li ha estat útil. Que ningú no es pensi que amb el mateix Gavaldà engegant carrera en solitari i Reig ressuscitant Refugi s'estiguin acabant Els Pets. Estan preparant disc nou, que trauran el 2010. I les males llengües diuen que busquen discogràfica.
Reig tenia clar que no volia produir un disc comercial. Per això ha fet una tria peculiar, amb temes com M'aclame a tu (Ovidi) o Dissabte (D'Efak), d'autors gairebé oblidats i morts fa anys. O Cançó del noi dels cabells llargs (Jordi Batiste) i Flors de baladre (Isidor Marí), d'autors malauradament oblidats. També trobem Es fa llarg, es fa llarg esperar (Pau Riba) i A poc a poc (Pi de la Serra), que són de músics actius i ben presents avui dia, encara que no tant com Reig voldria. La coincidència amb els 50 anys d'Al vent i el manifest de Lluís Serrahima, assegura, ha estat "casualitat".
El tema que més li ha costat introduir en aquest àlbum és Lladres, un tema de 1979 d'Al Tall, per ser "una cançó extraordinària que vaig sentir per primera vegada cantada per Miquel Gil", a qui admira amb devoció. De Cançó del noi dels cabells llargs, per altra banda, ja n'existia una versió a la primera maqueta d'Els Pets, cosa que demostra que el de Constantí fa temps que admira la Nova Cançó.
En directe, tanmateix, Refugi interpreta molts temes clàssics de la Nova Cançó. Reig, que és un gurmet de la música, pensa que tots ells "estaven a l'altura del que estava passant als anys 60 i 70 al món anglosaxó i a Europa". Compara, per exemple, el llachià Viatge a Ítaca amb el rock simfònic o Pink Floyd. "Van ser un grup de grans autors i molt eclèctic", confirma.
Conflictes personals
El bateria d'Els Pets ha superat fins i tot les fòbies personals de molts dels integrants d'aquell moviment respecte al Rock Català. "El temps posa les coses al seu lloc", manifesta. "Sé que Pi de la Serra i Ovidi Montllor van manifestar-se en contra nostra, perquè en aquella època les institucions del país van abandonar la cançó. Però hem de recordar aquella imatge de Llach amb Sangtraït a l'Sputnik o que el Rock Català va permetre el ressorgiment de Pau Riba", indica Reig.
Fer de frontman en una nova banda és una cosa nova per al músic. "La bateria és un refugi", afirma, tot i haver provat d'agafar el micro en algun disc d'Els Pets i en algun concert. Haver gaudit de bons mestres, com Lluís Gavaldà o Titot -amb qui col·labora a Mesclat- li ha estat útil. Que ningú no es pensi que amb el mateix Gavaldà engegant carrera en solitari i Reig ressuscitant Refugi s'estiguin acabant Els Pets. Estan preparant disc nou, que trauran el 2010. I les males llengües diuen que busquen discogràfica.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.