Cultura

Les últimes caixes dels 'papers de Salamanca' arribaran al febrer a Catalunya

Es tracta de documents privats i institucionals, col·locats en 1.500 caixes, que van quedar pendents de lliurament

Els docu­ments con­tin­guts en les 1.500 cai­xes d'ajun­ta­ments, asso­ci­a­ci­ons, enti­tats i par­ti­cu­lars cata­lans que van ser con­fis­ca­des al final de la Guerra Civil  i dipo­si­ta­des a l'Arxiu de Sala­manca, tor­na­ran al febrer pròxim.

El direc­tor gene­ral de Patri­moni Cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat, Josep Maria Car­reté, ha asse­nya­lat: "En l'actu­a­li­tat els tècnics estan digi­ta­lit­zant tot el mate­rial i podem pen­sar que el procés estarà aca­bat durant el mes de gener".

Per aquesta raó, Car­reté creu que la tota­li­tat dels docu­ments "podrien tor­nar a Cata­lu­nya al febrer".

La comissió mixta for­mada pel minis­teri de Cul­tura i la Gene­ra­li­tat va iden­ti­fi­car a l'Arxiu de Sala­manca uns dos mili­ons de docu­ments con­fis­cats a asso­ci­a­ci­ons i par­ti­cu­lars a Cata­lu­nya després de la Guerra Civil.

La Gene­ra­li­tat ha estat recla­mant el retorn de les 1.500 cai­xes de docu­ments pri­vats i ins­ti­tu­ci­o­nals que van que­dar pen­dents després del lliu­ra­ment del pri­mer bloc amb 500 lli­galls per­ta­nyents al govern català, que es va fer el 31 de gener de 2006.

Des d'ales­ho­res, els tre­balls dels tècnics minis­te­ri­als i les reu­ni­ons poste­ri­ors de la comissió mixta es van desen­vo­lu­par a un ritme irre­gu­lar, amb períodes llargs d'inac­ti­vi­tat i men­tre es produïen relleus a la cúpula de Cul­tura: Car­men Calvo, César Anto­nio Molina i Ánge­les González-Sinde.

En el procés es va pro­duir una difi­cul­tat afe­gida, doncs men­tre els docu­ments de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana esta­ven per­fec­ta­ment orde­nats, en el cas dels papers d'ajun­ta­ments i par­ti­cu­lars els docu­ments es van haver d'extreure de dife­rents llocs de l'arxiu, fet que va difi­cul­tar el seu inven­tari.

Entre les 1.500 cai­xes, hi ha docu­ments del car­te­llista Car­les Font­seré, ja mort, de l'escrip­tora Teresa Pàmies o de les famílies Cambó i Rovira i Vir­gili, així com de par­tits i sin­di­cats com la CNT, o ajun­ta­ments .

Quan tor­nin aques­tes docu­ments a Cata­lu­nya començarà un nou procés, doncs s'obrirà un període d'expo­sició pública perquè els des­cen­dents puguin, si ho desit­gen, recu­pe­rar els docu­ments dels seus fami­li­ars.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.