Els dibuixos del poeta alquimista

La Fun­dació Palau i Fabre inau­gura demà al mig­dia una mos­tra de 120 dibui­xos de la col·lecció del poeta. Joan Abelló és qui ha assu­mit el repte de triar-les i orde­nar-les per aca­bar pre­sen­tant una mos­tra que “ens per­met conèixer la figura de Palau i Fabre com a col·lec­ci­o­nista, però també en les seves altres face­tes, que en ell for­men una sola amal­gama”, comenta el direc­tor de la Fun­dació, Josep Sam­pere.

De fet, l’expo­sició té un interès plàstic, lite­rari i docu­men­tal, i és una demos­tració del bon gust i l’ull crític de Palau. Un ull acos­tu­mat a l’art i, en certa manera, here­tat del pare pin­tor de qui també es pre­senta part de la col·lecció, pro­ta­go­nit­zada per dibui­xos de Josep Mom­pou, Xavier Nogués i Isi­dre Nonell.

Quan entrem en els dibui­xos aple­gats per Palau i Fabre ens endin­sem en el món dels artis­tes moderns, amb dibui­xos de Pau Gar­ga­llo, Fran­cesc Labarta i Ismael Smith, i altres de con­tem­po­ra­nis, com Joan Ponç, Miquel Bar­celó, Pere­jaume i un Tàpies que el 1964 Palau defi­nia com “el pin­tor més català perquè és el més pobre de tots”.

No hi fal­ten tam­poc obres de Joan Rebull i Joa­quim Sunyer i pro­pos­tes tren­ca­do­res d’un Joan Miró que s’ini­ci­ava en les cons­tel·laci­ons i a qui Palau va encar­re­gar un dibuix per a la revista Poe­sia quan encara ningú no li feia cas. El pin­tor va sucar la seva mà en pin­tura i la va estam­par a la por­tada, fent així el que seria una de les ico­nes del seu art.

Entre les dedi­catòries, hi ha escrip­tors de renom que van dei­xar constància de la seva relació amb Palau i Fabre, com Rafael Alberti, Jean Coc­teau i Fede­rico García Lorca, a qui l’ales­ho­res jove poeta va entre­vis­tar amb només 18 anys. Tan­quen la mos­tra els seus amics més recents, com Anet Dun­can i Pepe Yagües.

Abelló comenta que “és una expo­sició que no es pot des­lli­gar de la per­so­na­li­tat vehe­ment de Palau i Fabre, que defen­sava els seus cri­te­ris amb força i argu­ments”. En certa manera, la guia per fer la mos­tra ha estat el mateix Palau, ja que el comis­sari s’ha endin­sat en la seva obra i, fins i tot, s’ha dei­xat acon­se­llar per tex­tos inèdits del poeta que es pre­sen­ten en el catàleg, com un assaig de crítica indi­recta sobre Pau Gar­ga­llo, un per­fil de Coc­teau, notes sobre Fede­rico García Lorca i un apro­pa­ment a l’escul­tura de Joan Rebull.

Entre les car­tes també s’han tro­bat peti­tes joies per al record, com Joan Ponç retra­ient a Palau que es dediqués poc a la seva obra i Antoni Clavé recor­dant les fes­tes de París en ple exili. A la Palau, per tant, es pre­senta tot un món.