Sobreviure al nazisme

Coin­ci­dei­xen a les lli­bre­ries el die­tari d’Agnès Hum­bert, amb els seus records de la Resistència i dels tre­balls forçats a Ale­ma­nya, i la vida novel·lada de Lie­neke, una nena jueva holan­desa que, a diferència d’Anna Frank, va sobre­viure a l’ocu­pació nazi.

El lli­bre d’Hum­bert, es va publi­car a França el 1946, però no ha estat fins fa poc, arran de la ree­dició fran­cesa a càrrec del seu nét Antoine Sab­bagh (Tallan­dier Éditi­ons), que s’ha con­ver­tit en èxit inter­na­ci­o­nal. Aquí arriba de la mà de La Magrana en català i RBA en cas­tellà. La història de Lineke, La nena dels tres noms (Columna i Emecé) l’ha escrit Tami Shem-Tov en col·labo­ració la pro­ta­go­nista, avui una àvia de 75 anys que viu a Haifa (Israel) i que res­pon al nom de casada de Nili Goe­ren, el seu ter­cer nom.

Angès Hum­bert va morir als 69 anys. Quan va començar la invasió nazi de França era una mare divor­ci­ada de 43 anys, amb dos fills. Era una dona culta, tècnica del Museu Naci­o­nal d’Arts i Tra­di­ci­ons Popu­lars de París.
Com­pro­mesa amb la militància anti­fei­xista, el 1940 va fun­dar amb alguns col·legues la revista Résis­tance i a par­tir d’aquí es va anar invo­lu­crant en acti­vi­tats clan­des­ti­nes i assu­mint cada cop més ris­cos. El seu die­tari narra amb tota mena de detalls, sense reser­ves i, per tant, amb certa imprudència, aquells ini­cis de la lluita anti­nazi. Si la Ges­tapo hagués tro­bat el manus­crit, hau­ria cai­gut tota la xarxa de la qual for­mava part. De fet, al cap­da­vall, igual com ella, la majo­ria van ser detin­guts. Hum­bert va sofrir un peri­ple per camps de tre­ball ale­manys, on va viure en con­di­ci­ons infra­hu­ma­nes fins que l’abril del 1945 la van alli­be­rar les tro­pes ali­a­des. La pri­mera part del seu die­tari està escrit en temps real, men­tre que la segona, la més llarga i punyent, però alhora d’un pro­fund valor humà, la va redac­tar al cap de poc de retor­nar a casa. Tenint en compte que són pàgines recor­da­des, el deta­llisme és sor­pre­nent.

En aquesta part, Hum­bert passa pri­mer per les pre­sons fran­ce­ses i pel judici en què alguns dels seus com­panys van ser con­dem­nats a mort. Després va a parar als camps de tre­ball ale­manys. La vida a la fàbrica Phrix, de fila­tura de seda arti­fi­cial (en dife­rents períodes perd la vista a causa de la mani­pu­lació de pro­duc­tes químics) és una de les vivències més dures. El gener del 1943, després de rebre un cop de puny a l’esquena, escriu: “Ja no em puc domi­nar, el pati­ment és massa gran, i li crido que s’ha de ser un porc pel col­pe­jar una dona gai­rebé cega. Com a res­posta, em sac­seja de nou i em diu que perquè «n’apren­gui», em farà tre­ba­llar tota la nit (...) Durant tot el torn, el pati­ment és massa ter­ri­ble. Udolo com un gos a la lluna”. I més enda­vant: “Estic encor­bada, tinc la pell groga –com totes les meves com­pa­nyes–, tinc els ulls enfon­sats i sem­bla que m’aprimo cada dia”.

La història de Lie­neke, el sobre­nom amb què es va ama­gar Jac­que­line van der Hoe­den, és d’una altra mena. Les desgràcies són menys explícites. Sabem què li pot pas­sar a la Lie­neke i els seus si la des­co­brei­xen, però el que lle­gim és la seva vida, amb les pors, les il·lusi­ons, els silen­cis. És un lli­bre per a tots els públics, amb algun moment tràgic i un final feliç. Una obra en què, a part dels pen­sa­ments de la Lie­neke i de les seves peripècies de nena camu­flada, podem lle­gir les car­tes dibui­xa­des que li fa arri­bar el seu pare, un famós científic que també vivia ama­gat.