I d'aquí 50 anys?

La direcció actual de Tele­visió Espa­nyola a Cata­lu­nya (TVE-Cata­lu­nya), encapçalada per Montse Abbad, reac­ci­ona amb fer­mesa, i amb un punt d'indig­nació, quan se sug­ge­reix que pro­gra­mes com ara l'Infor­ma­tiu ves­pre i 59 segons no es pre­sen­ta­ran a la seva cita quan arren­qui la nova tem­po­rada d'aquí a unes set­ma­nes.

La direcció de TVE-Cata­lu­nya asse­gura que "l'Infor­ma­tiu ves­pre té garan­tida la seva con­tinuïtat al setem­bre" i que "el mateix passa amb 59 segons, que des­cansa a l'estiu, com ja va pas­sar en edi­ci­ons ante­ri­ors".

Bé. És una decla­ració clara i con­tun­dent que té valor ara -no cal dub­tar-ho-, però que es pot sot­me­tre per­fec­ta­ment a l'exer­cici del dubte en uns moments en què Tele­visió Espa­nyola, com a empresa, s'està sot­me­tent a un règim d'apri­ma­ment dràstic, una de les con­seqüències del qual és el traspàs de tre­ba­lla­dors del cen­tre de pro­ducció tele­vi­siu de Sant Cugat a la seu bar­ce­lo­nina de Ràdio Naci­o­nal d'Espa­nya (RNE).

La història, espe­ci­al­ment la recent, no ha estat ama­ble amb els pro­gra­mes que TVE-Cata­lu­nya difon en català. Un dels casos recents és el de 135 escons, que es dedica al segui­ment de l'acti­vi­tat del Par­la­ment de Cata­lu­nya i que viu als llimbs del canal 24 Horas, a la tele­visió digi­tal ter­res­tre (TDT), amb el títol d'Aquí par­lem.

La seva des­a­pa­rició va pro­vo­car quei­xes gene­rals, entre les quals hi ha haver les que va expres­sar el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach.

Les pro­pos­tes en català que ha fet Tele­visió Espa­nyola han patit una minva cons­tant des del que es pot con­si­de­rar la seva època dau­rada.

La pèrdua ha estat contínua, tant si s'ava­luen els títols com si s'ava­luen les hores eme­ses.

Sense haver de recórrer a un exer­cici intens de la memòria, vénen al cap títols de pro­gra­mes com ara Cata­lu­nya avui i El rondo. N'hi ha més, esclar: el pro­grama Memòries de la tele, en aquest cas, fa una funció quin­ta­co­lum­nista en reme­mo­rar a la pan­ta­lla tot el que es va fer i que ja és història.

La pro­gra­mació en català de TVE, coar­tada per l'argu­ment que Tele­visió de Cata­lu­nya assu­meix la defensa de la presència de l'idi­oma a la tele­visió, ha per­dut llençols en cada bugada i ha estat víctima de la inclusió del cen­tre en el mapa esta­tal de la tele­visió pública, que el con­si­dera un cen­tre de pro­ducció potent i que n'ignora, amb fre­dor, les seves espe­ci­fi­ci­tats naci­o­nals.

TVE-Cata­lu­nya cele­bra ara els seus 50 anys d'història. Per tant, ha de rebre feli­ci­ta­ci­ons sin­ce­res per tot el que ha fet. I ha de dema­nar-se què expli­carà d'aquí 50 anys més.