El parèntesi del conseller

Rius de tinta s'han ves­sat entorn del nome­na­ment de Fer­ran Mas­ca­rell com a con­se­ller de Cul­tura. Tota una inun­dació d'opi­ni­ons que han con­ver­tit l'actor en pro­ta­go­nista de la pel·lícula. Ara resulta que Tres­ser­ras ha esde­vin­gut un parèntesi en el període de qua­tre anys que va entre el Mas­ca­rell mili­tant i el Mas­ca­rell inde­pen­dent. ¿Deu haver can­viat gaire el con­se­ller en aquest temps? Aviat resol­drem la incògnita.

Com a secre­tari gene­ral, hi haurà en Xevi Solà. Un con­ver­gent de Vic que ja sonava per a la car­tera. Dubto molt que l'elecció de Xevi Solà sigui una elecció de Mas­ca­rell. I, conei­xent-los tots dos, em pre­gunto com encai­xarà el tarannà flo­rentí del pri­mer amb la natu­ra­li­tat caso­lana del segon. És com com­pa­rar les mane­res de Ver­sa­lles amb les d'un equip de rugbi. El con­trast pro­met ser diver­tit.

És curiós com la majo­ria de les bio­gra­fies publi­ca­des als dia­ris igno­ren que Mas­ca­rell va ser dele­gat gene­ral de la SGAE a Cata­lu­nya. Espero que això no resulti una taca en un currículum tan ele­vat. ¿S'ha de supo­sar, doncs, que Mas­ca­rell es posi­ci­o­narà a favor del sis­tema actual de les enti­tats de gestió? ¿Serà el capità anti­pi­ra­te­ria?

Només em falta desit­jar al senyor Mas­ca­rell una feliç legis­la­tura. D'aquí al 2014 els Reis d'Ori­ent encara han de venir qua­tre cops. Sé que pot sonar estrany, però avui m'atre­veixo a acon­se­llar el con­se­ller. Sis­plau, ompli els càrrecs de con­fiança amb per­so­nes que domi­nin el sec­tor. No hi ha res més empre­nya­dor que començar de zero amb un inter­lo­cu­tor per­dut en la immensa mar blava. I, també, que pensi que en el far­cit del seu parèntesi s'han fet mol­tes coses dol­ces.