Cultura

La casa de l'astrònom

“Per molt que sàpigues és molt més el que igno­res”, diu el lema de l'ex-libris que Ale­xan­dre de Riquer va dibui­xar per al meteoròleg i mece­nes gironí Rafael Pat­xot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Gine­bra, 1964), i la imatge d'aquest segell, amb una noia típica­ment moder­nista absor­bida per la lec­tura enmig d'un núvol d'estre­lles, ha ser­vit de car­tell de l'expo­sició per­ma­nent Uni­vers Pat­xot, que es pot visi­tar a la Masia Mari­ona de Mos­que­ro­les (Fogars de Montclús). La casa, cons­truïda el 1927 com a residència d'estiu de Pat­xot per Josep Danès, va ser cedida el 2005 pels seus des­cen­dents a la Dipu­tació de Bar­ce­lona perquè la con­vertís en seu del parc natu­ral, amb la con­dició que s'hi divulgués el lle­gat d'aquest impor­tant mece­nes català, pio­ner en els estu­dis sobre la ciència del clima. L'expo­sició, doncs, però també la mateixa masia, amb els rellot­ges de sol de la façana, per­met res­se­guir la tra­jectòria d'aquest intel·lec­tual, fill d'una família enri­quida amb el negoci del suro, que ja de ben jove va ins­tal·lar un obser­va­tori astronòmic a la casa de Sant Feliu des d'on intro­dui­ria a la península els estu­dis sobre les estre­lles i la mete­o­ro­lo­gia. Esta­blert a Bar­ce­lona des del 1900, va des­ta­car aviat com un impor­tant pro­tec­tor de la cul­tura, impul­sant la Fun­dació Con­cepció Rabell i la Ins­ti­tució Pat­xot, que aixo­plu­ga­rien, a banda de les edi­ci­ons de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans durant la dic­ta­dura de Primo de Rivera, el pro­jecte del Cançoner popu­lar de Cata­lu­nya i l'Estudi sobre la masia cata­lana, a més de l'Atles inter­na­ci­o­nal dels núvols i dels estats del cel. Exi­liat amb la Guerra Civil, va morir a Suïssa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.