Mort o glòria

Fa uns mesos, Chuck Prop­het va ofe­rir un memo­ra­ble con­cert al fes­ti­val Blues & Rit­mes de Bada­lona, on va pre­sen­tar les cançons del seu dar­rer disc: Let fre­e­dom ring. En aquesta nova visita a Cata­lu­nya, però, les inten­ci­ons de l'exlíder de Green on Red van ser molt dife­rents: recrear sen­cera una de les pedres bàsiques del rock, el Lon­don calling de The Clash, dins d'una gira exclu­siva per tot l'Estat ide­ada per la pro­mo­tora bar­ce­lo­nina Hous­ton Party.

Enfron­tar-se al repte de tocar ínte­gra una obra mes­tra com aquesta pot com­por­tar la glòria o la mort en l'intent d'arri­bar a l'altura espe­rada. Amb els pri­mers acords de la cançó Lon­don calling, Chuck Prop­het, però, va dei­xar clar que es llançava de cap a la pri­mera opció, cons­ta­tant que allò no seria una cos­te­llada i que hi havia prou mus­cu­la­tura, nervi i ener­gia per sor­tir tri­om­fant del repte. En la pre­sen­tació prèvia, Johnny Green –mànager de The Clash i autor del lli­bre Night and day with The Clash– va defi­nir-lo com un disc fet amb “més ins­tint que intel·lecte”. I aquesta és, pre­ci­sa­ment, la fórmula que va apli­car Prop­het en aquesta relec­tura. Un con­cert en pujada cons­tant en el qual les pau­ses (Guns of Brix­ton, Lover's rock) només van ser­vir per aga­far aire. Res­pec­tant l'ordre –i fins i tots les atu­ra­des per donar la volta al disc!–, Prop­het va demos­trar ser ben cons­ci­ent que cada cançó del lot ha aca­bat con­ver­tint-se en un himne amb el pas dels anys. Així, Death or glory va ser rebuda amb els punys alçats, i Spa­nish bombs, Hate­ful i Lost in the super­market van pro­vo­car els ter­ratrèmols pre­vis­tos en una sala Side­car gai­rebé intran­si­ta­ble i amb un públic que es va con­ver­tir en còmplice abso­lut de la festa.