Celebrar el triomf

Fa dos mesos, quan Love of Les­bian actu­a­ven dins del Let's Fes­ti­val a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, ja es veia que alguna de grossa pas­sa­ria amb ells i amb el seu disc 1999 (o cómo gene­rar incen­dios de nieve con una lupa enfo­cando a la luna), el sisè de la seva dis­co­gra­fia i el ter­cer can­tat en cas­tellà. En aque­lla ocasió, el grup de Sant Vicenç dels Horts només tenia tres cançons noves pen­ja­des al seu Mys­pace, però que van ser can­ta­des amb l'ànima per un públic entu­si­as­mat fins a la medul·la. Ara, amb el disc al car­rer i amb les entra­des esgo­ta­des des de feia tres set­ma­nes, Love of Les­bian han pas­sat a ser un dels tri­om­fa­dors d'aquesta tem­po­rada amb un disc sobre amors que ferei­xen. Tal com va reconèixer el can­tant Santi Bal­mes: «Hem pas­sat de can­tar per a la gent a can­tar amb la gent.» Només així s'ente­nia la boge­ria que des­fer­ma­ven títols com ara La mirada de la gente que cons­pira i Segundo asalto, cançons del nou disc. I tot amb una Sala Apolo intran­si­ta­ble on no cabia ni una ànima més, amb un públic rega­li­mant suor i pre­dis­po­sat a l'eufòria. Una com­pli­ci­tat gua­nyada a pols fac­tu­rant dis­cos per sobre la mit­jana i con­certs més que satis­fac­to­ris: «Abans havíem de tru­car a tot­hom per que vingués al con­cert i avui no m'ha dei­xat de sonar el mòbil per dema­nar-me entra­des», va con­fes­sar el can­tant i gui­tar­rista.

Un públic que no va donar importància a l'afo­nia de Santi Bal­mes o en l'allau gui­tar­rera (reforçada amb la presència del seu pro­duc­tor Ricky Falk­ner i una pun­tual secció de vents) que va ama­gar la sub­ti­lesa dels arran­ja­ments de què es gau­deix en el disc. La munió de gent es va dei­xar endur pels uni­ver­sos infi­nits de les cançons, emo­ci­o­nant-se amb La niña iman­tada, embo­gint amb Música de ascen­so­res, alçant la veu a Allí donde solíamos gri­tar, xiu­lant Incen­dios de nieve i aplau­dint la col·labo­ració de Car­los Cros a Miau. Les referències a les fites del Barça que estan sent tan habi­tu­als en els últims con­certs a Bar­ce­lona, no podien fal­tar tam­poc en l'ima­gi­nari de Love of Les­bian, que van dedi­car Me amo a Andrés Ini­esta i van fer pujar la tem­pe­ra­tura a Hous­ton, tene­mos un poema quan van anun­ciar la victòria del València con­tra el Madrid. Pot­ser en el disc han rebai­xat el nivell de rauxa per posar-hi més seny, però en directe con­ti­nuen apos­tant per aca­bar els con­certs de manera demo­li­dora i espontània, amb la banda ves­tida d'astro­nauta i fusi­o­nant-se entre el públic després d'haver suat la can­sa­lada de valent i demos­trar que en directe mos­tren una segu­re­tat total en les seves pos­si­bi­li­tats i també en les seves limi­ta­ci­ons.