La rajola de bar contra el disseny

M'agrada con­tem­plar els bars de dis­seny, la per­fecció estètica dels mobles, els rètols acu­rats, la pis­sar­reta amb les lle­tres del menú tan pro­por­ci­o­na­des. Però no sé si s'hi aprèn de la vida com en el sorollós bar del senyor Manolo, que té un calen­dari de pai­sat­ges al cos­tat del ban­derí del Barça, un parell de números de lote­ria grei­xo­sos i unes quan­tes rajo­les com la que diu: “Avui no es fia, demà sí”. Al car­rer Roba­dors de Bar­ce­lona, entre putes, immi­grants i estu­di­ants de Belles Arts, hi ha els dos tipus de bars. El pas­sat dime­cres, dos joves i atre­vits intel·lec­tu­als, el poeta Martí Sales i l'il·lus­tra­dor Roger Adam, els van recórrer tots, i a cadas­cun hi van pen­jar un car­tell amb una frase “sàvia”, amb l'espe­rit del “rajo­lisme”. Ho van ano­me­nar la Ruta dels Quin­tos i el Car­te­llisme Desil·lus­trat. La gràcia dels car­tells era l'anti-dis­seny, com una rei­vin­di­cació de l'espon­taneïtat popu­lar con­tra la inútil per­fecció de la cul­tura impos­tada. Els havien edi­tat a una impremta mexi­cana on encara fan ser­vir les anti­gues tipo­gra­fies mòbils, de fusta, i algu­nes lle­tres havien que­dat tor­tes, amb un color dife­rent unes de les altres… Les fra­ses pro­ve­nien de per­so­nat­ges anònims i cone­guts, com Val del Omar, Lulú Mar­to­rell, William Bur­roughs, Fran­cisco Casa­ve­lla, Car­melo Sala­zar, Pablo Igle­sias, Anto­nio Mac­hado… Per exem­ple: “On no hi ha sang no s'hi fan boti­far­res”. O “Dor­mir és burgès / Men­jar és assas­si­nat”. O “La ver­dad también se inventa”. La “pro­cessó” va aca­bar amb un quinto de més a Roba­dors 23, on el can­tant de hard­core Roger Peláies va estre­nar el grup Comitè de Salut Pública. Un final rodó, perquè com a con­cepte cul­tu­ral va ser una experiència higiènica.