De festa

Una festa major a la recent­ment inau­gu­rada Sala Pina Bausch, petit home­natge invo­lun­tari a la seva visió desa­cra­lit­za­dora de la rea­li­tat, en què la Soci­e­tat Doc­tor Alonso orga­nitza, balla, beu i ens con­vida a par­ti­ci­par-hi. Encara que la invi­tació hau­ria pogut espe­ro­nar més d'un a sal­tar al cen­tre de la pista, el públic pre­fe­reix mirar i diver­tir-se amb el que fan ells, que ja és prou bo.

Un per­so­natge dis­fres­sat de Bob Mar­ley que lle­geix Gior­gio Agam­ben és l'encar­re­gat de fer el pregó de l'espec­ta­cle, una crítica als movi­ments pre­dis­se­nyats pels incomp­ta­bles dis­po­si­tius de què neces­sita pro­veir-se cada indi­vidu per estar dins el sis­tema. Entre la crítica i l'ús desen­fa­dat dels ele­ments a cri­ti­car, l'exer­cici d'Àcid folklòric es mou entre la visió estra­nyada dels pas­sos de balls popu­lars i la uti­lit­zació dels matei­xos movi­ments, però ara conduïts vers la con­tem­po­raneïtat de l'escena silen­ci­osa amb la con­cen­tració indi­vi­dual que aporta la impro­vi­sació.

Ritme, forma i ritual són els ele­ments de recerca però el que en sor­geix és una anàlisi de la divisió entre grup i indi­vidu, allò que ens uneix i allò que ens fa indi­vi­du­als, un sen­ti­ment que quan s'aplica a una gran porció de gent crea un con­junt de gent inco­mu­ni­cada però que tenen el mateix aspecte i es mouen per les matei­xes cançons i amb les matei­xes sen­sa­ci­ons, com els balla­rins que es dis­fres­sen de cow­boy per repe­tir incan­sa­ble­ment uns pas­sos com sol­da­dets avor­rits. Ben al con­trari de l'acti­tud de Sofia Asen­cio, Idurre Azkue, Emili Gutiérrez i Ramon Ville­gas, els qua­tre intèrprets d'aquesta mirada al futur de la cul­tura tra­di­ci­o­nal.

La beguda passa pels assis­tents ara i adés, és clar que a la festa l'alco­hol té un paper impor­tant dins el ritual, tant com la dansa i el pregó. O el tabac, que també n'hi havia: festa total.