Un canvi de cicle?

No hi hau­ria cinema català –ni euro­peu– sense ajuts públics, però els recur­sos que es dedi­quen a la indústria audi­o­vi­sual es poden ges­ti­o­nar de mane­res dife­rents. Ja fa tres anys, l'ales­ho­res con­se­ller de Cul­tura Joan Manuel Tres­ser­ras i la direc­tora de TVC, Mònica Ter­ri­bas, van anun­ciar la cre­ació d'un fons de qua­tre mili­ons d'euros per finançar, en els dos anys següents, qua­tre grans pro­jec­tes audi­o­vi­su­als en versió ori­gi­nal cata­lana, amb un milió d'euros cada. Pa negre n'era un, i Isona Pas­sola no s'ha can­sat de repe­tir que, sense aquest ajut, la pel·lícula no hau­ria exis­tit.

Herois, Bruc i l'encara pen­dent d'estrena Eva són també fruit d'aquesta nova política, i els pro­duc­tors que se n'han bene­fi­ciat recla­men que hi hagi con­tinuïtat amb el nou govern. Isona Pas­sola es mos­trava ahir con­vençuda que serà així, “perquè aquesta política ha estat un èxit, i seria trist que partíssim de zero, les coses s'han fet bé”. En la mateixa línia es mani­fes­tava fa unes set­ma­nes Edmon Roch, el pro­duc­tor de Bruc: “Sense la política de l'ICIC aquesta pel·lícula no exis­ti­ria. En som total­ment cons­ci­ents. Hau­ria estat una altra pel·lícula, més pobra, sense les con­di­ci­ons per com­pe­tir inter­na­ci­o­nal­ment”.

El nou con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, va fer unes decla­ra­ci­ons ahir que apun­ten pre­ci­sa­ment a la con­tinuïtat d'aquesta línia d'actu­ació. “Des de les polítiques públi­ques inten­ta­rem que es facin unes quan­tes pel·lícules menys, però que tin­guin un estàndard alt, perquè així segu­ra­ment es mouen al mer­cat molt millor”. Creu que els 17 pre­mis Goya acon­se­guits diu­menge per pel·lícules cata­la­nes és el “reco­nei­xe­ment a un tre­ball ben fet”.

Mas­ca­rell va fer aques­tes decla­ra­ci­ons a l'Ate­neu Bar­ce­lonès, on par­ti­ci­pava com a extra en el rodatge d'un fals docu­men­tal sobre els expre­si­dents cata­lans Fran­cesc Macià i Lluís Com­panys. Per Mas­ca­rell, “es tracta de defi­nir una certa marca de Cata­lu­nya iden­ti­fi­cada amb una manera de fer cinema, que és el que aporta Pa negre: sin­gu­la­ri­tat, uni­ver­sa­li­tat i talent, tot ben com­bi­nat”. Per això cal un “tre­ball coo­pe­ra­tiu entre les pro­duc­to­res cata­la­nes i l'admi­nis­tració”.

Aquesta política ha ser­vit per poten­ciar la figura del pro­duc­tor en el cinema català, en què tra­di­ci­o­nal­ment ha des­ta­cat la figura del direc­tor pro­duc­tor. Sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, el mes d'octu­bre pas­sat Tres­ser­ras va con­vo­car els qua­tre pro­duc­tors de Pa negre, Herois, Bruc i Eva (Isona Pas­sola, Luis de Val, Edmon Roch i Sergi Casa­mit­jana, res­pec­ti­va­ment), per pre­sen­tar davant la premsa els resul­tats d'aquesta nova política que sem­bla con­so­li­dar-se. El temps dirà si estem davant d'un canvi de cicle.