La perfecció mata

Tal com acos­tuma a fer, Dar­ren Aro­nofsky no s'hi ha posat per poca cosa en ins­pi­rar-se en el cèlebre ballet El llac dels cig­nes per apor­tar una nova reflexió d'arrel romàntica sobre les exigències abso­lu­tes i els perills de la cre­ació artística. D'aquí vénen, tot i que Aro­nofsky es decanta cap el ter­ror psi­cològic tenint pre­sent l'atmos­fera repul­siva de Polanski, les afi­ni­tats entre Cisne negro i Les saba­ti­lles ver­me­lles, l'obra mes­tra de Powell i Press­bur­ger ambi­en­tada en el món de la dansa. El cas és que, ins­ti­gada per un coreògraf més pròxim al brui­xot Roth­bart que al príncep de l'obra de Txaikovski, la balla­rina que inter­preta una magnètica Nata­lie Port­man expe­ri­menta una peri­llosa trans­for­mació per encar­nar la dua­li­tat Odette-Odile, és a dir, la puresa del cigne blanc i la seduc­tora per­versió del cigne negre. La seva part fosca (l'artista no pot elu­dir el mal) emer­girà lli­gada a l'ambició i la gelo­sia, a un devas­ta­dor desig de per­fecció i a una sexu­a­li­tat fins ales­ho­res repri­mida.

A Cisne negro hi con­flu­ei­xen les riva­li­tats i l'arri­bisme tipus Tot sobre Eva, una revisió del tema del doble a través d'un pos­si­ble cas de per­so­na­li­tat múlti­ple i para­noica, una explo­ració psi­co­a­nalítica de la relació entre la pro­ta­go­nista i la seva mare repres­siva i la meta­mor­fosi i auto­mu­ti­lació d'un cos a la manera de Cro­nen­berg. Tot ple­gat con­fi­gura una obra inqui­e­tant i tru­cu­lenta, com­plexa i no sem­pre sub­til, bri­llant i exces­siva, visu­al­ment fas­ci­nant i una mica tram­posa, com ara en la con­fusió deli­be­rada entre la visió objec­tiva i l'al·luci­nat punt de vista sub­jec­tiu de la pro­ta­go­nista. Un film ambiciós i potent amb una visió molt mas­cu­lina de la femi­ni­tat. Per pen­sar-hi.