El so del Delta

No falla. Cada any, la nit que el Tra­di­cionàrius dedica a les Ter­res de l'Ebre, sota la coor­di­nació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Fer­re­ries, és una de les més càlides i con­cor­re­gu­des del fes­ti­val. En aquesta edició, el CAT va omplir-se per escol­tar Lo Car­ri­let de la Cava i les cançons de Josep Bo, pro­jecte en què un gra­pat d'artis­tes, la majo­ria ebrencs, ver­si­o­nen les cançons de Josep Bo, veí de Del­te­bre i músic voca­ci­o­nal, autor d'un munt de cançons dedi­ca­des al pai­satge i el pai­sa­natge del delta de l'Ebre.

Per l'esce­nari hi va des­fi­lar un elenc prou “vari­a­det”, en parau­les del Noi: va obrir foc Montse Cas­tellà, can­tau­tora d'escola Joan Baez; i van con­ti­nuar el grup de pop-rock i reg­gae Juno; el can­tac­tor Andreu Rifé; el sem­pre esbo­jar­rat Pepet i Mari­eta; Juana Mari Bo (filla de Josep Bo, que va can­tar amb cru­esa les con­di­ci­ons de vida dels antics tre­ba­lla­dors de l'arròs); el folk fes­tiu de La Car­rau fent xiu­lar Lo car­ri­let; la immensa veu de Boti­farra cele­brant els Dies de festa, i fins i tot el combo country de Josep Maria Bonet... El risc de dis­persió el van sal­var com a pre­sen­ta­dors els Qui­cos, que van afe­gir-se al del­taic popurri can­tant Delta del Ebro pre­ci­oso, com­po­sició dels cin­quanta en què només hi fal­ta­ven les mara­ques de Machín.

El vene­ra­ble Josep Bo s'ho va escol­tar tot des de la pri­mera fila i al final va pujar a l'esce­nari emo­ci­o­nat per tor­nar a can­tar amb tot­hom Lo car­ri­let. Vaja, que als del­tes no només hi sona blues.