Des del Canigó

Ja no hi és. Una de les raons per les quals em sap més greu la seva mort és no haver-hi coincidit gairebé gens. Era un actor molt versàtil que, durant molt de temps, era difícil no trobar en diferents repartiments. L'Alfred va ser un dels actors importants des dels anys 65-70 i fins als 85-90 a Catalunya. En el moviment de teatre independent era una figura imprescindible. Jo, per aquelles dates, era el representant del teatre professional, i per això vam coincidir poc. De seguida es pot comprovar en la gran quantitat de títols en què va treballar, tot i que, darrerament, la malaltia li impedís seguir en actiu. L'Alfred era un molt bon antagonista, l'intèrpret que havia de tornar la rèplica al primer actor. Fer, el que se'n deia, un actor de caràcter en una companyia és complicat perquè exigeix unes característiques d'actor que permetin fer molts personatges sense deixar de ser el mateix intèrpret. Era un actor d'ofici, amb un domini total de l'escena. Em quedo amb el treball que vam realitzar a l'amfiteatre del Grec el 1979. Vam representar el Canigó de Verdaguer, que, després, va fer una àmplia gira amb trenta actuacions, situant-lo en llocs tan insòlits com ara portals d'esglésies, catedrals i castells de Catalunya. El teatre independent ha perdut un altre dels seus referents. L'escena ha perdut un intèrpret versàtil com n'hi ha pocs.