Des del Canigó

Ja no hi és. Una de les raons per les quals em sap més greu la seva mort és no haver-hi coin­ci­dit gai­rebé gens. Era un actor molt versàtil que, durant molt de temps, era difícil no tro­bar en dife­rents repar­ti­ments. L'Alfred va ser un dels actors impor­tants des dels anys 65-70 i fins als 85-90 a Cata­lu­nya. En el movi­ment de tea­tre inde­pen­dent era una figura impres­cin­di­ble. Jo, per aque­lles dates, era el repre­sen­tant del tea­tre pro­fes­si­o­nal, i per això vam coin­ci­dir poc. De seguida es pot com­pro­var en la gran quan­ti­tat de títols en què va tre­ba­llar, tot i que, dar­re­ra­ment, la malal­tia li impedís seguir en actiu. L'Alfred era un molt bon anta­go­nista, l'intèrpret que havia de tor­nar la rèplica al pri­mer actor. Fer, el que se'n deia, un actor de caràcter en una com­pa­nyia és com­pli­cat perquè exi­geix unes carac­terísti­ques d'actor que per­me­tin fer molts per­so­nat­ges sense dei­xar de ser el mateix intèrpret. Era un actor d'ofici, amb un domini total de l'escena. Em quedo amb el tre­ball que vam rea­lit­zar a l'amfi­te­a­tre del Grec el 1979. Vam repre­sen­tar el Canigó de Ver­da­guer, que, després, va fer una àmplia gira amb trenta actu­a­ci­ons, situ­ant-lo en llocs tan insòlits com ara por­tals d'esglésies, cate­drals i cas­tells de Cata­lu­nya. El tea­tre inde­pen­dent ha per­dut un altre dels seus refe­rents. L'escena ha per­dut un intèrpret versàtil com n'hi ha pocs.