cultura

L'Albert i en Nil

Tal­ment com dues ver­da­de­res estre­lles mediàtiques, l'Albert i en Nil van con­gre­gar ahir al ves­pre una munió de fans als salons del Gran Hotel Ultònia de Girona. En rea­li­tat, l'acte, que va con­vo­car la Lli­bre­ria 22 i l'edi­to­rial Rosa dels Vents / Gri­jalbo, era per pre­sen­tar la nova novel·la del pri­mer, l'Albert, l'Albert Espi­nosa. El seu lli­bre, Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine, que actu­al­ment ja va per la quarta edició (en català i en cas­tellà) i lidera el rànquing de ven­des a Cata­lu­nya, va res­tar, però, en un segon pla per l'ombra allar­gada d'aquesta sèrie que està en boca de tot­hom i que capítol rere capítol s'ha con­ver­tit en tot un feno­men mediàtic. Par­lem de Pol­se­res ver­me­lles, de la qual l'Albert Espi­nosa és el cre­a­dor i guio­nista, i en Nil Car­do­ner és un dels actors que també fa les fun­ci­ons de nar­ra­dor (en el paper de Roc, el nen en estat de coma vege­ta­tiu).

Mal­grat que l'afo­ra­ment va que­dar petit, els més d'un cen­te­nar de joves giro­nins i giro­ni­nes que ahir van assal­tar lite­ral­ment l'hotel es pot dir que van ser uns afor­tu­nats. I és que les dues pre­sen­ta­ci­ons prèvies del lli­bre, a Bar­ce­lona i Gra­no­llers, van haver de ser avor­ta­des per un excés d'afo­ra­ment. El públic, d'allò més entre­gat –i civi­lit­zat, tot s'ha de dir– va resig­nar-se a la mitja hora d'espera i tam­poc no es va sen­tir esta­fada amb els poc de més de vint minuts que va durar la pre­sen­tació en si. Ja ho va dir l'Albert Espi­nosa, que, si bé li agra­den els títols llargs, par­lar no tant. La com­pli­ci­tat entre l'escrip­tor i el públic era tal que ell mateix va adme­tre que havia vin­gut per sig­nar lli­bres i dei­xar-se retra­tar. I tot­hom encan­tat. Bé, també va donar l'opció que el fans fes­sin tres pre­gun­tes, “no més”... encara que al final van ser qua­tre i final­ment l'última trac­tava de biaix sobre la seva lite­ra­tura. Les ante­ri­ors, és clar, van ser pre­gun­tes rela­ci­o­na­des amb la sèrie.

La gran sor­presa de la vet­llada van ser les inter­ven­ci­ons d'en Nil, gironí –de Montjuïc!– que va adme­tre que viu un “somni ino­bli­da­ble”, mal­grat que el pri­mer dia de rodatge es va espan­tar molt quan va veure que tots els seus com­panys de rodatge eren calbs. Sobre el pare cre­a­tiu, no ho podia resu­mir millor: “És molt bon escrip­tor!”.

Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine té tots els números per con­ti­nuar arra­sant per Sant Jordi. Pel que fa a la sèrie, la cosa s'acaba, i ja va adver­tir molt rao­na­da­ment Espi­nosa –“per man­te­nir la seva qua­li­tat”, bàsica­ment– que hau­rem d'espe­rar fins a la tar­dor del 2012. Doncs això, paciència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.