Tentacles insinuants

Músics inqui­ets com ara Sergi Sir­vent mai no han entès el jazz com una fina­li­tat sinó com un punt de par­tida. Explo­ra­dor incan­sa­ble, pia­nista i com­po­si­tor que defuig dels eti­que­tat­ges de rigor, ens ha acos­tu­mat a aco­llir cada nova pro­posta seva com un nou exer­cici de rein­venció i sor­presa. Entre els seus propòsits més ago­sa­rats, la nit de diven­dres vam tenir l'opor­tu­ni­tat de cali­brar al Jam­bo­ree com evo­lu­ci­ona el pro­jecte Octo­pussy Cats. Vuit músics amb l'ambi­ci­osa tasca de fer con­viure cadències con­tem­porànies, remi­niscències medi­e­vals, referències ètni­ques i deri­va­ci­ons d'avant­guarda a l'entorn del sor­ti­legi de la música impro­vi­sada. El resul­tat deriva en l'expressió d'uns ten­ta­cles insi­nu­ants que apun­ten a múlti­ples direc­ci­ons fins a con­ver­gir en un magma sonor d'una cohesió inci­pi­ent i evo­ca­dora. Recre­a­ci­ons com la que van pre­sen­tar sobre el tema Iris de Wayne Shor­ter i peces d'auto­ria pròpia com ara la sam­be­jada Pri­mera feira van ser la mos­tra que es pro­gressa ade­qua­da­ment. Altres temes com per exem­ple Interlúdic i Oda l'oïdor es van reve­lar com a engres­ca­do­res insi­nu­a­ci­ons del que pot arri­bar a apor­tar un octòpode vehi­cu­lat per músics com Jordi Gas­par, Jordi Gardeñas, Jaume Llom­bart, Albert Cirera, Jordi Gardeñas,Voro García, Pau Domènech i Hugo Astu­di­llo.