Les arrels del vi

Sant Martí d'Empúries acull avui i demà una fira petita però amb encant: Arrels del Vi, punt de tro­bada dels millors cellers amb deno­mi­nació d'ori­gen Empordà, per donar a conèixer els seus brous i que tot­hom els pugui tas­tar. L'indret és espe­cial, a la vora del mar Medi­ter­rani i de les ruïnes d'Empúries: diuen que va ser per l'antiga colònia grega per on va arri­bar el vi a Cata­lu­nya. Per això, es donarà l'opció de tas­tar el mul­sum (la versió romana de la beguda). No sé si la tra­dició del vi té a veure amb la geni­a­li­tat empor­da­nesa. Des­co­nec si Dalí hi tenia una passió espe­cial, però sí que és cert que mol­tes de les seves pin­tu­res poden sem­blar imat­ges sor­gi­des d'al·luci­na­ci­ons pro­vo­ca­des per una ingestió de vi poc mesu­rada. Que ningú em mal inter­preti, admiro el pin­tor i el que con­si­dero és que la seva ori­gi­na­li­tat és tan gran que costa creure que una ment humana en estat natu­ral sigui capaç d'ima­gi­nar unes obres artísti­ques amb tal immens doll de cre­ació.

He tin­gut la sort de dur a terme un pro­jecte al vol­tant de l'obra poètica de Dalí, que ahir es va pre­sen­tar al Museu de Figue­res, en el qual he pogut vin­cu­lar molts grans can­tants que posa­ran la seva veu al ser­vei dels tex­tos més lite­ra­ris del pin­tor. Tots ells s'han sen­tit seduïts pel que sovint defi­nei­xen amb parau­les com boge­ria, hiper­sen­si­bi­li­tat, geni­a­li­tat, somi­a­trui­tes... Ho han dit estre­lles del fla­menc com Estre­lla Morente o Mar­ti­rio, grans del pop com Ana Tor­roja, Ama­ral o el figue­renc Kiko Veneno, rockers cata­lans com Gerard Quin­tana, Love of Les­bian o Dolo Bel­tran i sur­re­a­lis­tes de mena com Albert Pla o Pau Riba. També la balla­rina Sol Picó, el poeta Enric Casas­ses, i amics de Dalí, com Alice Coo­per o Amanda Lear. Tots ells esta­ran acom­pa­nyats per l'orques­tra d'un dalinià fins a la medul·la: Pas­cal Come­lade. Serà únic, com Dalí.