Vora el mar

El Fara­day és un fes­ti­val molt espe­cial. Els Sami­tier van recor­dar que havien fet una de les pri­me­res actu­a­ci­ons en una festa de pre­sen­tació del Fara­day. Els mur­ci­ans Klaus & Kinski van con­fes­sar que es van colar fa dues edi­ci­ons i que han llui­tat fins a poder actuar. El Fara­day con­ti­nua sent un fes­ti­val aco­lli­dor que no entén d'aglo­me­ra­ci­ons ni mas­si­fi­cació, no juga a la lliga dels grans fes­ti­vals, però hi surt gua­nya­dor en tots els balanços anu­als. Els cas­te­llo­nencs Lito­ral, amb la cançó A la vora del mar, van esce­ni­fi­car el mari­datge entre pai­satge i música, i Sean O'Hagan, líder dels The High Lla­mas, reco­nei­xia que “Vila­nova és un bon lloc per viure-hi”, men­tre s'ena­mo­rava de l'encant d'estar tocant en un esce­nari amb vis­tes a la platja i al mar. The High Lla­mas va ofe­rir el directe més memo­ra­ble de la nit invo­cant l'espe­rit de Brian Wil­son i dels Beach Boys més refle­xius amb un reper­tori evo­ca­dor, esti­uenc i llu­minós, però també seriós i refle­xiu. Els també britànics The Blu­e­to­nes es van aco­mi­a­dar de tota una car­rera cir­cu­lant per la sèrie B del brit-pop, i el grup femení Aias va demos­trar que havia millo­rat el seu directe amb una secció de vents, tot i que encara els queda molt camí per recórrer. Els valen­ci­ans Polloc van acon­se­guir aixe­car el ritme de la nit gràcies a una base rítmica que els sal­vava d'un incendi, el que van atiar els Za! amb una dosi de pri­mi­ti­visme i hete­rodòxia gui­tar­rera per cloure la nit de la manera més sal­vatge.