Sitar sense fronteres

Ambi­ent de gran esde­ve­ni­ment, diu­menge a les esca­les de la cate­dral de Girona, amb motiu de la pre­sen­tació mun­dial –en rea­li­tat, una pre­es­trena, perquè el disc no sor­tirà fins a la tar­dor– de Tra­ve­ller, el pri­mer àlbum d'Anoushka Shankar per a Deutsche Gram­mop­hon. De fet, a la pri­mera fila del públic hi havia, entre altres direc­tius d'aquesta dis­cogràfica històrica i sem­pre refe­ren­cial, el seu pre­si­dent, Mic­hael Lang, que con­tro­lava amb el telèfon mòbil que la retrans­missió en directe del con­cert per stre­a­ming, a través del web Medici.tv, fun­ci­o­nava cor­rec­ta­ment. No hi van fal­tar mit­jans perquè fos així: un bon gra­pat de càmeres van immor­ta­lit­zar el con­cert, que durant tres mesos es podrà veure gratuïtament a Medici.tv.

Anoushka Shankar, que l'any 2000 va inau­gu­rar amb només 19 anys el pri­mer Fes­ti­val de Músiques Reli­gi­o­ses del Món, va tor­nar al mateix esce­nari per pre­sen­tar Tra­ve­ller, ja com una intèrpret con­sa­grada que és bas­tant més que la filla de Ravi Shankar. Aquesta dona, que és en ella mateixa tota una fusió de cul­tu­res –va créixer entre Lon­dres, Delhi i Califòrnia–, suma a qua­li­tats com ara el vir­tu­o­sisme, la bellesa i l'elegància un gran interès per anar sem­pre a la recerca de noves fron­te­res per tras­pas­sar en el seu ofici, com a intèrpret i com­po­si­tora. En el cas de Tra­ve­ller, Anoushka ha anat a bus­car la savi­esa del pro­duc­tor espa­nyol Javier Limón –un dels pocs pro­duc­tors esta­tals amb un segell real­ment propi, que ja ha tre­ba­llat amb altres artis­tes inter­na­ci­o­nals, gene­ral­ment dones, com ara la por­tu­guesa Mariza i la grega Eleft­he­ria Arva­ni­taki– per cer­car junts les con­ne­xi­ons ances­trals entre la música índia i el fla­menc, a través de la cul­tura nòmada del poble gitano.

Anoushka va obrir el con­cert acom­pa­nyada només del per­cus­si­o­nista Piras­hanna The­va­ra­jah i Kenji Ota, intèrpret de tam­bura, un ins­tru­ment indi de corda pol­sada que crea un brun­zit sonor cons­tant i molt sub­til, però segu­ra­ment amb un gran poten­cial hipnòtic i màntric. El trio va inter­pre­tar una raga bhai­ravi, per deli­mi­tar una mica el ter­reny propi dins la tra­dició musi­cal índia, abans que entres­sin els altres músics en escena –vuit en total, inclo­sos un gui­tar­rista i un per­cus­si­o­nista fla­mencs i la can­ta­ora San­dra Car­rasco– per endin­sar-se ja en el mes­tis­satge inter­con­ti­nen­tal de Tra­ve­ller. Tan­gui­llos, bule­ries, tan­gos i segui­riyas, que són inequívoca­ment fla­mencs i indis alhora, amb un diàleg fluït entre el sitar i la gui­tarra espa­nyola, el cajón i les per­cus­si­ons asiàtiques, el violí i el xenai, una espècie d'oboè indi. Va ser impres­si­o­nant la col·labo­ració amb el pia­nista fla­menc Pedro Ricardo Miño i, a l'altre extrem, una mica frus­trant l'apor­tació del gui­tar­rista Pepe Habic­hu­ela, segon con­vi­dat espe­cial de la nit, que no va aca­bar de bri­llar com era pre­vi­si­ble. En canvi, sí que va ser tot un encert la inter­venció en un parell de temes de Sha­lini Pat­naik, una balla­rina índia nas­cuda a Califòrnia, amb una gran expres­si­vi­tat i un con­trol abso­lut de tots els seus òrgans, des dels ulls fins als dits, en plena har­mo­nia amb la música d'Anoushka Shankar, que va tan­car el con­cert amb una peça del seu pare, el mes­tre Ravi. I també al final, el seu marit, el direc­tor de cinema Joe Wright, va sor­tir a escena por­tant a coll la seva última gran cre­ació en comú: el petit Zubin, de 4 mesos.