Bon entreteniment

No hi ha dubte que Adrián Sch­varzs­tein, direc­tor jun­ta­ment amb l'actor Sergi Este­ba­nell, vol repe­tir l'espa­ter­rant èxit del circ català acon­se­guit amb Cir­cus Klez­mer. Tot i que li falta ritme en algun moment cen­tral i accen­tuar el paper de la supo­sada pro­ta­go­nista, Maria (Eva Szwar­cer), el mun­tatge –una reflexió vol­gu­da­ment neu­tra feta a par­tir d'una foto­gra­fia de Català-Roca sobre el xoc cul­tu­ral entre cata­lans i mari­ners ame­ri­cans durant els anys 50– acon­se­gueix amb encert nar­rar el dia a dia d'un bar i ens regala moments de bon circ. Jeremías Faga­nel i Dídac Cano, en el paper de mari­ners de la sisena flota, estan esplèndids en els números indi­vi­du­als de perxa xinesa i el diàbolo, res­pec­ti­va­ment, i amb la banda de qua­tre músics lide­rada per Adrià Gual acon­se­guei­xen moments de gran inten­si­tat. Matías Macri bri­lla en un altre dels millors ins­tants de l'espec­ta­cle, els equi­li­bris amb les cadi­res, i en les seves dues sor­ti­des a escena amb Irene Estradé. La pare­lla fa uns finíssims i pul­cres exer­ci­cis de mà a mà. Sergi Este­ba­nell pre­senta un his­triònic bàrman, paper que s'anirà alter­nant amb Sch­varzs­tein. El mun­tatge, que acaba amb la cul­tura ame­ri­cana colo­nit­zant-nos, és ideal per pas­sar una bona estona i reme­mo­rar vells èxits dels anys 50, però decep en allò que ha carac­te­rit­zat, curi­o­sa­ment, la tra­jectòria de Sch­varzs­tein: la rup­tura de la quarta paret i l'espe­rit pro­vo­ca­dor. Sch­varzs­tein, que venia del circ Ronaldo i es va donar a conèixer a Cata­lu­nya com l'excèntric The Green Man (L'home verd), és un mes­tre a l'hora d'apro­fi­tar els espais i d'arri­bar al públic a través de les emo­ci­ons. Li falta, a Call Me Maria, només una mica més d'atre­vi­ment.