cultura

Teatre a setze mans

El Tantarantana impulsa amb companys de Madrid i Saragossa el projecte dramatúrgic ‘Mein Kapital' amb vuit autors, quatre dels quals catalans

A la Villarroel, quatre autores també han compartit fa poc l'autoria d'una obra de teatre

Tre­ba­llar de manera col·lec­tiva suposa enten­dre que que­darà un tre­ball amb veus molt dife­rents i alhora par­tir d'unes pre­mis­ses clares, fixes i inal­te­ra­bles. Helena Tor­nero, Marta Buc­haca, Fran­cesc Cerro-Fer­ran i Albert Tola són els qua­tre autors que han inter­vin­gut en el pro­jecte Mein Kapi­tal, una lec­tura fan­ta­si­osa ins­pi­rada en El capi­tal, de Marx. L'obra, que s'estrena al Tea­tre Tan­ta­ran­tana dijous que ve, està estruc­tu­rada en vuit esce­nes, cadas­cuna de les quals està escrita per un dels dra­ma­turgs. Els altres autors són Inma­cu­lada Alvear, Raúl Hernández Gar­rido, Luis Miguel González Cruz i Daniel Mar­tos. Tan­ta­ran­tana, Tea­tro de la Estación de Sara­gossa i El Asti­llero de Madrid han sumat esforços per fer un pro­jecte ambiciós. Garan­tei­xen tem­po­ra­des per a les tres comu­ni­tats. És una estratègia per poder cobrar sub­ven­ci­ons? Per Helena Tor­nero, abans de res, és un gest de super­vivència, “de poder tirar pro­jec­tes interes­sants enda­vant”.

En rea­li­tat, els vuit autors han tin­gut via lliure per enfo­car la seva mirada cap a Marx. Hi ha des de la ves­sant més còmica de Marta Buc­haca fins als paral·lelis­mes d'Albert Tola i Paso­lini. L'equip d'autors sabia quin seria el repar­ti­ment d'actors, i amb aquest per­fil va cons­truir la trama, d'uns deu minuts. La dra­matúrgia de Luis Miguel González Cruz ha ser­vit per donar con­tinuïtat a les diver­ses històries, de per­so­nat­ges i plan­te­ja­ments dife­rents. L'equip es va tro­bar a Sara­gossa per pau­tar les fron­te­res i els punts de tro­bada: Marx jugava amb ele­ments inqui­e­tants, que produïen inse­gu­re­tat per reforçar la seva tesi. Els autors han apro­fun­dit en aquest món mis­teriós.

Adéu a l'ego d'autora

No és, el del Tan­ta­ran­tana, l'únic exem­ple recent d'auto­ria tea­tral a qua­tre, vuit, dotze o setze mans. Victòria Szpúnberg, Marc Rosich i Raquel Tomàs també han tro­bat un punt comú: el món esotèric de Mont­ser­rat, a par­tir del qual van cons­truir les tres tra­mes, que inter­pre­ten com­pa­nyies ama­teurs de Molins de Rei, Olesa i Espar­re­guera. La direc­tora Andrea Segura ha lli­gat les tres tra­mes i es pre­sen­ten jun­tes. Els tres autors van tre­ba­llar amb abso­luta lli­ber­tat, a part del tema. Es van lle­gir els tex­tos dels altres, per curi­o­si­tat, després d'haver-los entre­gat al Fes­ti­val Lola del Baix Llo­bre­gat.

Victòria Szpúnberg, jun­ta­ment amb Marta Buc­haca, Carol López i Mercè Sàrrias, ha tre­ba­llat en el text L'any que ve serà millor (actu­al­ment a la Villar­roel de Bar­ce­lona), una opor­tu­ni­tat “per aban­do­nar l'ego d'autora i per apren­dre molt de com tro­bar el difícil gag còmic”, comenta Szpúnberg. L'obra va créixer a l'esce­nari, amb la direcció de Mercè Vila. Si, d'entrada, el tema comú era la crisi emo­ci­o­nal i labo­ral de qua­tre noies, a mesura que assa­ja­ven es van rebut­jar totes aque­lles que plan­te­ja­ven una escena clàssica. A par­tir de lla­vors, les auto­res van haver de tre­ba­llar només tex­tos, en pri­mera per­sona, adreçats a públic.

Els directors també signen dramatúrgies

És la prova del cotó, la definitiva: hi ha cops que un autor fa una versió d'una novel·la i el director signa també en l'apartat de dramaturg. Per Marc Rosich, continu col·laborador de Calixto Bieito, aquella és una dramatúrgia compartida perquè el text es pot modificar substancialment en els assaigs, però no correspon, en realitat a una autoria compartida: “Aquí, qui escriu el text en Word? Doncs l'autor”. Rosich també ha intervingut en el projecte col·lectiu (i separat) d'Ímpetu al Festival Lola, juntament amb Victòria Szpúnberg i Raquel Tomàs, una peça que ha acostat autors professionals a companyies amateurs del Baix Llobregat gràcies al treball de la directora Andrea Segura. No va ser fins haver presentat els textos que els autors es van passar el treball l'un a l'altre. Sí que hi va haver treball compartit amb Pau Miró a El malalt imaginari, per a Paco Morán. El van anar escrivint, passant-se'l l'un a l'altre i reescrivint: “No sabíem al final qui havia escrit cada escena: va ser molt constructiu.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.