Riba torna a Grècia

Tres mesos abans de morir, Car­les Riba (1893-1959) escri­via a Ate­nes a la his­pa­nista Iulia Iatri­dis (1914-1996) com desit­ja­ria tor­nar a Grècia, on no havia estat des de 1927, per entrar en con­tacte amb el pai­satge reno­vat que li havia aju­dat a des­co­brir la seva amiga a través de la lec­tura d'uns escrip­tors con­tem­po­ra­nis que fins lla­vors des­co­nei­xia. Mai no va poder fer aquell viatge de retorn, però la Grècia moderna, la de Kava­fis, Kazant­zakis, Sefe­ris o Rit­sos, va ser la gran fas­ci­nació de l'últim Riba. La tro­ba­lla casual de vuit de les car­tes que va inter­can­viar el poeta amb la his­pa­nista grega, set de les quals són rigo­ro­sa­ment inèdites, ha ser­vit a l'hel·lenista i tra­duc­tor Eusebi Ayensa (Figue­res, 1967), direc­tor de l'Ins­ti­tut Cer­van­tes a Ate­nes, per escriure Una nova llum: Car­les Riba i la lite­ra­tura grega moderna, que ahir va rebre el 28è Premi Josep Vall­verdú d'assaig, con­vo­cat per la Pae­ria i la Dipu­tació de Lleida i dotat amb 9.000 euros.

“Deu ser cosa dels Déus”, comen­tava ahir Ayensa recor­dant com va loca­lit­zar les car­tes que han ser­vit de base al seu estudi i que ha trans­crit ínte­gres al tre­ball junt amb les ja cone­gu­des que Iulia Iatridi va enviar al poeta català, que aju­den a con­tex­tu­a­lit­zar la cor­res­pondència. Fa cosa d'un any, Vasi­lis Iatri­dis va posar-se amb con­tacte amb l'Ins­ti­tut Cer­van­tes d'Ate­nes per ofe­rir-los una col·lecció de lli­bres de la seva mare, escrip­tora, vio­li­nista, tra­duc­tora i pio­nera en la intro­ducció de la lite­ra­tura espa­nyola a Grècia. Ayensa va des­plaçar-se a l'illa d'Egina amb el seu equip per reco­llir el fons bibli­ogràfic i, en la con­versa de cor­te­sia que va seguir a la donació, va expli­car al seu amfi­trió que era català. “La meva mare s'escri­via amb un senyor que també era català, un tal Car­les Riba”, va infor­mar-lo Iatri­dis, i tot seguit va lliu­rar-li un paque­tet amb les car­tes que con­ser­vava d'aque­lla relació.

Tot i que l'amis­tat entre els dos intel·lec­tu­als ja era cone­guda, set dels vuit docu­ments que Iatri­dis va mos­trar a Ayensa, qua­tre postals i qua­tre car­tes exten­ses, són del tot inèdits, i per­me­ten cons­ta­tar que “al final de la seva vida, Riba va des­co­brir, fas­ci­nat, la lite­ra­tura grega moderna”. L'estudiós empor­danès, edi­tor també de les obres com­ple­tes de Maria Àngels Anglada, de l'Epis­to­lari grec d'Antoni Rubió i Lluch, i tra­duc­tor de Kava­fis, Pie­ri­dis, Rit­sos o Pre­ve­lakis, explica que quan l'autor de les Ele­gies de Bier­vi­lle va desem­bar­car per pri­mera vegada a Ate­nes, l'estiu de 1927, no va mos­trar “ni el més petit interès per la Grècia con­tem­porània en cap de les seves face­tes, ni social ni literària”. Als anys cin­quanta, però, la relació epis­to­lar amb Iulia Iatri­dis, amb qui solien inter­can­viar-se lli­bres en un moment que era difícil adqui­rir-los, va aju­dar-lo a ado­nar-se que “l'interès de Grècia no aca­bava amb Eurípides i Sòfocles”, sobre­tot arran del des­co­bri­ment de Kons­tan­di­nos Kava­fis, l'obra del qual va començar a tra­duir amb entu­si­asme, tot i que només arri­ba­ria tras­lla­dar al català una sei­xan­tena de poe­mes abans que la mort li impedís cul­mi­nar el seu pro­jecte. En les car­tes hi ha, de fet, el ger­men del pròleg que Riba pla­ne­java per a la seva tra­ducció incon­clusa, una “reflexió sobre la lite­ra­tura grega con­tem­porània quan ningú en aquest país no en sabia encara res”, i que conté valu­o­sos comen­ta­ris sobre Ian­nis Rit­sos, Ior­gos Sefe­ris, Nikos Kazant­zakis i la poe­sia popu­lar grega.