Prònòstics musicals 2012

Em dema­nen alguns lec­tors que faci pronòstics musi­cals per al 2012, i que em mulli sense con­ces­si­ons en el pano­rama català. Els res­ponc que no sóc cap ende­vi­naire i que, per sort, cada any sem­pre salta la sor­presa. Afor­tu­na­da­ment, el món de la música és una qüestió d'art, i el talent i la geni­a­li­tat no depe­nen de cap ciència ni de cap indústria de màrque­ting, per molt que la Lady Gaga de torn vagi tri­om­fant per­tot arreu.

És evi­dent que a Cata­lu­nya s'està pre­pa­rant des d'una estratègia de pro­moció molt ben por­tada un èxit apoteòsic d'Els Amics de les Arts. Però aquests ja són a dalt, o sigui que me la jugaré una mica més. Per exem­ple, tinc molt clar que el 2012 sig­ni­fi­carà la con­sa­gració de Joan Colomo, un can­tau­tor jove­net amb un aire galàctic que ha cai­gut en gràcia entre els crítics (cosa com­pli­cada, us ho asse­guro), al mateix temps que diver­teix el seu públic (encara més com­pli­cat!). També li pas­sa­ria el mateix a El Petit de Ca l'Eril, però per això neces­si­ta­ria treure un àlbum amb més ale­gria per arri­bar al gran públic. És ori­gi­nal i té geni sobre l'esce­nari.

També crec que serà l'any de l'esca­lada penin­su­lar i fins i tot inter­na­ci­o­nal de Maika Makowski. La mallor­quina resi­dent a Bar­ce­lona s'està con­ver­tint a mar­xes forçades en la musa de l'under­ground, i l'avala la seva ambició sense límits, almenys cul­tu­rals. Té estre­lla i la busca com un dimoni!

Si par­lem de música amb majúscu­les, l'any 2012 hau­ria de ser el de Ray­nald Colom, un trom­pe­tista de fusió, hip-hop, pop... un talent català de dimensió inter­na­ci­o­nal amb tècnica sobrada i visió de la com­po­sició con­tem­porània, capaç de dur el jazz al gran públic. Treu disc a l'abril amb una mul­ti­na­ci­o­nal i... tant de bo l'encerti!!!

Des d'un punt més out­si­der, la resur­recció d'un alter­na­tiu com Paul Fus­ter donarà que par­lar, igual que els nous pro­jec­tes de Xarím, el Very Pomelo més sol·lici­tat en l'escena rockera actual. Però si la cosa és pura­ment estètica, l'àlbum més bonic de les últi­mes set­ma­nes és l'obra magna de Maria Coma, Magnòlia, produït per Pau Vallvè. Estic con­vençut que els direc­tes que faci en els pro­pers mesos la duran al cim català!