cultura

L'Espai Mallorca, intacte

L'Espai Mallorca, tal com el conei­xem ara, s'aguanta per un fil. Ha sor­tit a la premsa la notícia de dar­rera hora que s'havia sal­vat l'Espai perquè s'havien posat d'acord el Con­sell de Mallorca, l'Ins­ti­tut Baleàric, el govern balear i el Gremi d'Edi­tors, com a mínim durant el 2012. Ara bé, la lle­tra menuda del comu­ni­cat nega l'efecte posi­tiu, ja que l'Espai haurà de tirar enda­vant amb 100.000 euros menys.

La deducció lògica s'imposa: amb aquesta reducció bru­tal, com pot sobre­viure amb dig­ni­tat l'Espai Mallorca, si des de fa qua­tre anys ja fun­ci­ona sota mínims? És obvi que, a la llarga, l'Espai que­darà més tocat encara.

Tot ple­gat és, una vegada més, la típica tàctica per neu­tra­lit­zar l'opinió pública i anar esca­nyant l'Espai a poc a poc, fins que mori d'asfíxia sense que es noti gaire. D'aquesta manera les ins­ti­tu­ci­ons, una vegada més, poden omplir-se la boca d'allò d'“estem fent tots els pos­si­bles”. De moment, el gran titu­lar és que renai­xerà com l'Espai Illes perquè també pro­mo­ci­o­narà Menorca, Eivissa i For­men­tera, cosa que fa des del pri­mer dia.

La situ­ació actual de l'Espai és un cúmul de des­en­certs. La fun­dació equi­vo­cada com a enti­tat depen­dent del Con­sell de Mallorca. La mala gestió per­pe­tu­ada del Gremi d'Edi­tors de Mallorca. La inhi­bició del govern de Mallorca, fos del signe que fos. La indi­ferència del govern de la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. La falta de pressió de les dife­rents asso­ci­a­ci­ons d'escrip­tors (AELC, PEN, ACEC). La falta de com­promís seriós del sec­tor de la cul­tura.

L'Espai Mallorca és un autèntic cen­tre cul­tu­ral que, en els seus catorze anys d'existència, s'ha con­ver­tit en un refe­rent de pri­mer ordre de la vida cul­tu­ral de Bar­ce­lona i les Illes. Gràcies a l'esforç de Carme Bon­dia, Caro­lina Molina, Abi Monells i Amanda Vic, l'Espai té una ener­gia des­bor­dant, que es tra­du­eix en tota mena d'actes: pre­sen­ta­ci­ons, expo­si­ci­ons, repre­sen­ta­ci­ons tea­trals, con­certs, cinema, ball, reci­tals, tau­les rodo­nes, con­ferències, tallers, etc. I tota aquesta acti­vi­tat és una con­tri­bució sòlida a la defensa de la uni­tat lingüística, cul­tu­ral i iden­titària del país. En la visu­a­lit­zació dels artis­tes illencs, l'Espai ha mar­cat un pro­fund abans i després.

La solució de la crisi que pateix avui l'Espai depèn de qua­tre ele­ments: el reco­nei­xe­ment de la importància d'aquest cen­tre, la veri­ta­ble impli­cació de totes les ins­ti­tu­ci­ons, l'hon­ra­desa de posar les car­tes sobre la taula i la pri­o­rit­zació de la des­pesa pública basada en el merei­xe­ment i en les fites asso­li­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.