Una blava densitat

Xavier Escribà (París, 1969) vol tenyir tot el seu tre­ball de blau, vol impreg­nar-se de mar, vol fer de la pri­mera hora del matí i l'última abans d'anar a dor­mir una blava den­si­tat. Així ho mani­festa en la pre­sen­tació del pro­jecte amb què aquest cap de set­mana ha estat esco­llit gua­nya­dor de la Beca de Pri­ma­vera que con­ce­deix l'Ajun­ta­ment de l'Escala per a pro­pos­tes d'artis­tes visu­als i a la qual, en aquesta edició, s'havien pre­sen­tat tretze can­di­dats. A par­tir d'aquest dijous, doncs, Escribà aga­farà tot el seu mate­rial de tre­ball del mas de Ter­ra­des on viu i s'ins­tal·larà durant tres mesos a la Casa dels Fores­tals de Sant Martí d'Empúries per desen­vo­lu­par-hi el seu pro­jecte, que ha bate­jat com L'heure bleue. El lloc és del tot per­ti­nent per a la recerca que plan­teja: una casa ele­vada amb vis­tes sen­sa­ci­o­nals al mar i durant la tem­po­rada més radi­ant de l'any, ben a propòsit per a l'exer­cici que des­criu en el seu pro­jecte: “Vull dei­xar-me envair per la massa de color blau del mar. Vull cop­sar alhora el moment en què la llum de l'alba i del ves­pre ho tenyei­xen tot, abso­lu­ta­ment tot, de blau, com si fos líquida. Vull fer un reper­tori de tots aquests blaus pro­pis d'aquest marc geogràfic i pai­satgístic. Vull fer ús d'aquests blaus per tras­lla­dar-ne l'atmos­fera al meu tre­ball de recerca pictòrica”. Escribà, que l'any 2006 va gua­nyar la IV Bien­nal d'Art de Girona, parla sem­pre de pin­tura encara que la seva obra tin­gui molt a veure amb el volum, a par­tir de super­po­si­ci­ons meti­cu­lo­ses de capes i capes de color que aca­ben donant lloc a unes for­mes pesants, estri­a­des com sedi­ments de lava volcànica, i a vega­des de dimen­si­ons con­si­de­ra­bles.