Impecable

L'ame­ri­cana cor­dada, els pan­ta­lons plan­xats, les saba­tes enllus­tra­des i el metall llu­ent com una dau­rada sor­tida de sol. En per­fecta con­sonància amb el posat impe­ca­ble de la seva figura, Teo­dross Avery (Oak­land, 1973) va expo­sar a Ter­rassa l'elegància neta i incon­tes­ta­ble del seu jazz impol·lut. El saxo­fo­nista és un magnífic expo­nent de la gene­ració de músics afro­a­me­ri­cans que han assi­mi­lat el lle­gat de la tra­dició a través d'una for­mació acadèmica ina­pel·lable. Un apre­nen­tatge en què èpoques, refe­rents i gus­tos con­vi­uen dins un mateix pla, en la con­fluència d'un jazz que s'impregna de la seva essència pri­migènia per rei­vin­di­car la seva con­dició de sono­ri­tat clàssica del nos­tre temps. Unes coor­de­na­des que li donen llicència per obrir foc amb una peça de tre­pi­dant funk d'Earth Wind & Fire, con­ti­nuar amb una sub­til vari­ació del clàssic Take five de Paul Des­mond i pros­se­guir amb la subli­mació de la seva assi­mi­lació rockera a través de Led Zep­pe­lin –Stairway to hea­ven–. Dins l'ampli­tud del seu eclèctic mos­trari, la gènesi del jazz modern con­ver­tida en tra­dició va emer­gir amb el parkerià Lover man. Moment pro­pici per a l'apa­rició en escena d'un cinquè ele­ment en con­dició de músic con­vi­dat com va ser el trom­pe­tista català Ray­nald Colom. Lluny de trac­tar-se d'una par­ti­ci­pació de cor­te­sia, la con­nexió entre la bufera d'Avery i els pis­tons de Colom va ser imme­di­ata. Una entesa pro­vi­den­cial que es va rati­fi­car amb la rea­pa­rició del trom­pe­tista després del des­cans i amb la defi­ni­tiva ampli­ació a quin­tet del quar­tet ori­gi­nal. L'encaix amb la resta de músics, un excel·lent Eric Reed al piano i uns apli­cats Darryl Hall al con­tra­baix i John Davis a la bate­ria, va con­tri­buir a sig­nar una vet­llada d'exqui­sit esti­lisme ela­bo­rada des de la depu­ra­dora del jazz. El tret de sor­tida del Fes­ti­val de Jazz de Ter­rassa no podia ser més fidel a la inte­gri­tat que al llarg dels anys ha defi­nit la per­so­na­li­tat d'aquest valuós espec­ta­cle. La festa va con­ti­nuar amb el músic Marc Ayza exer­cint de discjòquei.