A-petit

“Són fes­ti­vals petits, que volen ser petits, que donen pri­o­ri­tat a l'interès cul­tu­ral i la pro­xi­mi­tat, que donen a conèixer pro­pos­tes de qua­li­tat –en molts casos, poc cone­gu­des i arris­ca­des–, i que tenen en compte l'entorn i la població on es rea­lit­zen”: amb aques­tes parau­les es va pre­sen­tar, fa un parell de set­ma­nes, el col·lec­tiu de fes­ti­vals A-petit, del qual for­men part l'Aphònica (Banyo­les), el Poparb (Arbúcies), el Fes­tus (Torelló), l'Invic­tro (Vic), el Fara­day (Vila­nova i la Geltrú) i el Palm­fest (l'Hos­pi­ta­let de l'Infant).

La cre­ació d'aquesta xarxa cul­tu­ral, repar­tida pel ter­ri­tori, que rei­vin­dica la des­cen­tra­lit­zació d'aquest fet cul­tu­ral que és la música inde­pen­dent, en molts dels casos pro­mo­ci­o­nant artis­tes del país, i, sobre­tot, tenint en compte les dar­re­res i reei­xi­des for­na­des de grups, no deixa de ser una gran notícia, per dos motius: el pri­mer, perquè es deixa enrere certa mania per­se­cutòria indi­vi­du­a­lista que acos­tu­men a dur a sobre els pro­mo­tors de fes­ti­vals, les guer­res fra­tri­ci­des que eren tan habi­tu­als en el pas­sat, i es pac­ten unes bases sòlides de comu­ni­cació i de col·labo­ració dins un marc esta­ble; el segon motiu, perquè aquest col·lec­tiu és el reflex, dins el ves­sant de la cre­ació d'esde­ve­ni­ments, d'aquesta gene­ració musi­cal excelsa que en els dar­rers cinc anys ha revo­lu­ci­o­nat i ha reno­vat el pano­rama naci­o­nal. Per molts anys.