Una casa impossible

Sebas reu­neix en el seu car­ru­atge, que molts cops pre­senta a l'aire lliure, un gra­pat de dis­ci­pli­nes artísti­ques. Sap fer acrobàcia però també té dots de clown, de mani­pu­la­dor d'objec­tes i d'artesà que cons­tru­eix arte­fac­tes de la casa del TBO. El seu món atrau petits i grans, té aque­lla màgia que ningú, si és sin­cer, pot rebut­jar. És un uni­vers irreal, sur­re­a­lista, enganyós. L'artista fa anys que pre­senta aquest títol. Ajuda a entrar al mer­cat inter­na­ci­o­nal el fet de no tenir text, jugar amb la com­pli­ci­tat dels espec­ta­dors, seguin en pla­tees con­for­ta­bles (en aquest cas amb l'ajut de la il·lumi­nació per mul­ti­pli­car els efec­tes) o bé a l'aire lliure, enmig del bro­git de la ciu­tat. Acon­se­gueix absor­bir amb una bom­bo­lla el seu públic.