Enric Capó: compromís amb el diàleg

El 9 de març pas­sat va morir Enric Capó, pas­tor de l'Església pro­tes­tant del car­rer Tallers, de deno­mi­nació meto­dista-pres­bi­te­ri­ana, una de les més anti­gues d'aquest país. En aquest suple­ment l'havíem entre­vis­tat amb motiu de la seva par­ti­ci­pació en la tra­ducció de la Bíblia Inter­con­fes­si­o­nal Cata­lana, una feina que ara ha tor­nat a ser nove­tat per la nova edició de but­xaca.

En el camp del peri­o­disme, Capó havia exer­cit com a direc­tor de la revista Carta Cir­cu­lar i en els dar­rers anys era el res­pon­sa­ble de Cris­ti­a­nismo Pro­tes­tante. Als anys sei­xanta va ser pio­ner a fer els cul­tes en català, i ja abans, com tants d'altres d'aquesta comu­ni­tat reli­gi­osa, havia patit la per­se­cució fran­quista. També va ver­sar a la nos­tra llen­gua els qua­tre evan­ge­lis i tex­tos de Sant Pau.

Enric Capó, nas­cut a Maó el 1930, fill i nét de pas­tors, sem­pre havia des­ta­cat per la seva acti­tud oberta i ecumènica, fona­men­tada en l'estudi i en la con­vivència amb els altres, com ho pro­ven aques­tes parau­les escri­tes fa dos anys per defi­nir els prin­ci­pis de l'Església pro­tes­tant històrica del nos­tre país: “Man­te­nim les doc­tri­nes fona­men­tals del pro­tes­tan­tisme, però sem­pre en contínua revisió. No fem cap tipus de dis­cri­mi­nació entre les per­so­nes. Cadascú és res­pon­sa­ble davant de Déu i és a ell a qui hem de ren­dir comp­tes. No tenim dog­mes ina­mo­vi­bles ni par­ti­ci­pem d'un pen­sa­ment únic. Com deia John Wes­ley, fun­da­dor del meto­disme, pen­sem i dei­xem pen­sar.”

Acti­tuds com aques­tes, amb els temps que cor­ren, són les que fan falta. Per sort, Enric Capó va pre­di­car-les amb tota una vida. Molts el recor­da­rem així: com­promès, vital i sem­pre dis­po­sat a escol­tar.