cultura

Poesia

Ferran Aisa

Atrapar paraules amb encís

Hélène Dorion (1958) és una poeta que­be­quesa que ha publi­cat més d'una quin­zena de lli­bres de poe­mes i que ha acon­se­guit impor­tants pre­mis inter­na­ci­o­nals de poe­sia, per exem­ple el de l'Acadèmia Mallarmé, a França, del 2005. La seva obra ha estat traduïda al català, l'anglès, l'ale­many, l'italià, el cas­tellà... La poeta que­be­quesa va par­ti­ci­par l'any 2000 en el 16è Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Poe­sia de Bar­ce­lona, que es va cele­brar al Palau de la Música Cata­lana. Aquell mateix any, l'edi­to­rial La Magrana va publi­car el pri­mer recull de ver­sos d'aquesta autora en català, Retrats de mar, que van ser traduïts pel poeta Car­les Duarte. Ver­sos que, segons la mateixa autora, repre­sen­ten tant un viatge inte­rior a través de l'experiència com la recerca d'un equi­li­bri entre la sen­si­bi­li­tat i l'espi­ri­tu­a­li­tat.

Ara Dorion torna al món edi­to­rial en llen­gua cata­lana amb el lli­bre Atra­par: els llocs, dins de la col·lecció Bibli­o­teca la Suda, de Pagès Edi­tors. La tra­ducció dels ver­sos ha estat nova­ment obra de Car­les Duarte, aquesta vegada amb la col·labo­ració de Lluna Llecha, espe­ci­a­lista en la lite­ra­tura del Que­bec. Tot dos ens ofe­rei­xen una magnífica feina a l'hora d'apro­par al lec­tor català l'obra de l'escrip­tora cana­denca.

El poe­mari consta de cinc apar­tats en què la poe­tessa atrapa les ciu­tats, les ombres, els miralls, les fines­tres i els ros­tres. El més sig­ni­fi­ca­tiu de la poe­sia d'Hélène Dorion és la trans­parència de les seves parau­les expres­sa­des amb una harmònica sen­zi­llesa, parau­les que esde­ve­nen cap­ti­va­do­res i ple­nes d'encís.

Evo­car la vida més íntima

Un dels poe­mes del pri­mer apar­tat del lli­bre són parau­les evo­ca­do­res de la vida íntima: “Al cap­da­vall dels camins, la casa. Uns arbres / l'envol­ten, / l'ona fràgil del temps. El remolí omple la fines­tra. / Tot el que ha succeït creix encara / lliu­rat als núvols que sol­quen l'horitzó / i s'amun­te­guen com lla­vors. / Llum, taula, cadira. Una vida / on cada aquí reposa / sobre la branca del record / que no es trenca.”

La poe­sia de Dorion està car­re­gada d'imat­ges i d'ele­ments de la natu­ra­lesa, que bro­llen al llarg dels seus ver­sos, mar­cats pel fac­tor del temps i d'una medi­tació pro­fun­da­ment mesu­rada del món. La paraula de la poeta es des­pu­lla de la falsa retòrica enlai­rant-se cap a les emo­ci­ons sense incer­te­ses.

Els ver­sos de la poeta del Que­bec mos­tren les línies de la poe­sia autèntica, que arri­ben al lec­tor com una mena de remor, com una mena de torxa que il·lumina el camí... Com a mos­tra, aquest poema de l'apar­tat Els miralls: “El vent. I caus / dins el pai­satge / l'ona silen­ci­osa / envolta els teus pas­sos, les teves mans. / Al lluny el dia cre­mat / bas­cula. El cel es trenca / amb els ocells / vin­guts a tro­bar-te.”

Atrapar: els llocs Autora: Hélène Dorion Traducció: Carles Duarte i Lluna Llecha Editorial: Pagès Editors Lleida, 2011 Pàgines: 116 Preu: 14 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.