Crítica
clàssica
Un homenatge a Manuel Oltra
La Fundació Mas i Mas ha volgut sumar-se als homenatges que enguany es fan al compositor Manuel Oltra en ocasió del seu 90è aniversari i, sense trair el seu format de recitals i concerts de cambra, ha acollit tres intèrprets d'excepció per oferir un ventall de les seves obres cambrístiques. Van iniciar el concert el pianista Albert Guinovart i el flautista Bernat Castillejos, deixebles del mestre Oltra, oferint la bella Sonatina –Castillejos, amb Adolf Pla, en té un enregistrament magnífic a La Mà de Guido– i les Tres estacions. Les obres d'Oltra són directes, breus i ben fetes, i les tres per a piano sol que Guinovart va interpretar van desfilar en quasi un tancar i obrir d'ulls i ens van deixar una sensació d'exquisidesa. El plat fort, però, el va donar la mezzo Marta Valero, una intèrpret admirable de la cançó dels nostres compositors del segle XX. Ja va captivar-nos, ben secundada pel pianista, amb cinc cançons d'Oltra sobre poemes d'Alberti, Gerardo Diego i García Lorca, i ens va deixar atònits i absorbits amb les Tres cançons amoroses tradicionals: Antònia, L'enamorat i La filla de Lladó, que dubto que mai pugui sentir millor. Va reblar el clau amb una cançó més ardida, d'un altre estil, sobre versos de Joaquim Folguera, Ara bufa el vent sonor. Davant dels aplaudiments, els intèrprets, en no tenir cap obra d'Oltra composta per a tots tres, van oferir com a regal la peça Une flûte invisible de Camille Saint-Saëns sobre un poema de Victor Hugo, que ens va mantenir en el núvol mirífic que havia assolit la vetllada.
