cultura

Tarradellas, en xarxa

L'Arxiu Tarradellas, que es conserva al monestir de Poblet, es difondrà a través d'internet a partir de l'any 2016

Els pares del president van enterrar els documents en bidons, a la seva finca, a l'exili

Quan Josep Tar­ra­de­llas (1899-1988) va fer donació del seu extens fons docu­men­tal al mones­tir de Poblet va posar com a con­dició que no es podria obrir a la con­sulta pública fins quinze anys després de la mort d'ell o de la seva dona, Antònia Macià. Per això, l'Arxiu Tar­ra­de­llas –que sí que està a dis­po­sició dels inves­ti­ga­dors, prèvia petició per escrit– no serà acces­si­ble per al públic gene­ral fins a l'any 2016, quan farà quinze anys de la mort de l'esposa de qui va ser pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l'exili des de l'any 1954.

Però aquest fons, que conté tota la docu­men­tació que Tar­ra­de­llas va con­ser­var escru­po­lo­sa­ment durant més de qua­ranta anys, està ara en procés de digi­ta­lit­zació. Ahir es va fer un pas més per poder divul­gar el fons, no només des de les ins­tal·laci­ons del mones­tir de Poblet sinó també a través de la xarxa. L'abat de Poblet, Josep Ale­gre; el pre­si­dent de la Fun­dació Caixa Tar­ra­gona, Albert Abelló, i el rec­tor de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV), Fran­cesc Xavier Grau, van sig­nar un con­veni que per­metrà com­ple­tar la digi­ta­lit­zació de l'Arxiu Tar­ra­de­llas i també la seva divul­gació a través d'inter­net.

Una de les pecu­li­a­ri­tats de l'acord és que les tas­ques de digi­ta­lit­zació ani­ran a càrrec de la Fun­dació Topromi, inte­grada per tre­ba­lla­dors amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual. “Si Tar­ra­de­llas sabés que el seu arxiu el digi­ta­lit­za­ran aques­tes per­so­nes esta­ria molt con­tent”, apun­tava ahir Albert Abelló. De fet, l'arxiu duu el nom de la seva filla, Mont­ser­rat Tar­ra­de­llas Macià. La Fun­dació Caixa Tar­ra­gona aporta en aquest pro­jecte 90.000 euros.

Si Tar­ra­de­llas va poder con­ser­var un fons tan ampli va ser, en gran mesura, gràcies als seus pares, Sal­va­dor Tar­ra­de­llas i Casilda Joan, que, cons­ci­ents del que repre­sen­ta­ven pel seu fill els seus fons docu­men­tals, van acon­se­guir sal­var-los en el moment de la invasió ale­ma­nya a França, guar­dant-los en bidons sege­llats i enter­rats a la seva finca de Saint-Mar­tin-le-Beau (França). Tot i que van tenir tres escor­colls per part de l'exèrcit ale­many, no els van tro­bar i avui estan en un molt bon estat de con­ser­vació.

Dos mili­ons de pàgines

L'arxiu, amb prop de dos mili­ons de pàgines de docu­ments, conté car­tes escri­tes o rebu­des, la bibli­o­teca per­so­nal del pre­si­dent, publi­ca­ci­ons diver­ses i un gran fons fotogràfic. Aquest fons gràfic consta de 33.844 foto­gra­fies, entre les quals des­ta­quen les 1.182 de les Indústries de Guerra. La bibli­o­teca per­so­nal està for­mada per més d'11.000 lli­bres, molts dels quals estan dedi­cats pels seus autors. També hi ha més de 6.000 publi­ca­ci­ons, amb 637 títols dife­rents, del fons per­so­nal de Tar­ra­de­llas. La més antiga en català és de l'any 1713. Mont­ser­rat Catalán, direc­tora de l'arxiu, va asse­nya­lar que dar­re­ra­ment l'arxiu s'ha incre­men­tat amb 48 noves dona­ci­ons de per­so­nes coetànies a Tar­ra­de­llas.

L'abat de Poblet, Josep Ale­gre, va des­ta­car la importància de la digi­ta­lit­zació del fons, i sobre­tot el fet que els tre­balls ani­ran a càrrec de per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat: “És una tasca cul­tu­ral impor­tant, però també social”, va dir.

LA XIFRA

33.844
fotografies
integren el fons gràfic de l'Arxiu Montserrat Tarradellas Macià, que es conserva a Poblet.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.