Anguera. El documental

El pas­sat dia 10 d'abril va estre­nar-se, al Tea­tre Bar­trina de Reus, un docu­men­tal sobre la figura de l'his­to­ri­a­dor, escrip­tor i llui­ta­dor (per la llen­gua, per la cul­tura, per la memòria històrica, pel país, etc.) Pere Anguera, des­a­pa­re­gut fa poc més de dos anys. Després, el docu­men­tal ha estat emès per Canal Reus TV. Poques vega­des passa que una per­sona que acaba de dei­xar-nos, amb una obra que encara estava fent-se, rebi un seguit d'home­nat­ges tan suc­ces­sius. Estem acos­tu­mats a casos d'escrip­tors, artis­tes, inves­ti­ga­dors que, en morir, es veuen apar­cats en uns llimbs sub­si­di­a­ris, dels quals els serà difícil esca­par. Amb Pere Anguera no ha estat així i hem de feli­ci­tar-nos-en. El docu­men­tal que vol resu­mir la seva vida i obra és un magnífic exem­ple d'home­natge. No només perquè s'ha fet, sinó, sobre­tot, perquè està ben fet. Amb admi­ració i res­pecte. Amb conei­xe­ment de causa i equa­ni­mi­tat. Un dels seus valors més remar­ca­bles és que, sense caure en el panegíric, deixa clara la vàlua intel·lec­tual del per­so­natge. Sense obli­dar les seves face­tes de mili­tant polític, agi­ta­dor artístic, ges­tor cul­tu­ral o escrip­tor lite­rari, cen­tra l'atenció en l'ampli reco­nei­xe­ment de la seva obra his­to­ri­ogràfica no només al nos­tre país, sinó també a fora. Després d'això, que pugui aca­bar-se i inau­gu­rar-se la bibli­o­teca que duu el seu nom, podrà ser un magnífic colofó. Res pot recor­dar millor que una bibli­o­teca algú que es movia entre docu­ments i lli­bres com peix a l'aigua.