cultura

Novel·la

Pere Guixà

Del Nou Món al ‘Go Home'

José Car­doso Pires (1925-1998) és un dels escrip­tors por­tu­gue­sos més repu­tats del segle XX. Però aquí la seva obra és poc cone­guda. Va escriure tea­tre i assaig, tot i que el seu camp és el conte i sobre­tot la novel·la, que és el que l'ha fet per­du­rar. A les Illes, en els dar­rers anys, s'han traduït alguns dels seus lli­bres, com ara les novel·les El delfí i Vals lent, de pro­fun­dis (un lli­bre, aquest últim, que l'ha fet cone­gut més enllà de la lite­ra­tura, ja que tracta dels pati­ments que pro­voca una isquèmia cere­bral). Gall Edi­tor ha publi­cat aquesta novel·la que comen­tem ara, escrita l'any 1963.

Entre la infi­ni­tat d'elec­ci­ons que cal resol­dre per fer una obra d'art, el nar­ra­dor en té una de cab­dal: situar el relat en una data i un espai deter­mi­nats o en un període incon­cret. Car­doso Pires es gronxa eficaçment en la cruïlla d'una opció i l'altra. La faula, xifrada i eloqüent, que és L'hoste de Job opta per ama­gar els refe­rents tem­po­rals quan li interessa, si bé la novel·la sovint és diàfana en el seu verisme i hi tras­lluen els refe­rents de la dic­ta­dura de Sala­zar i les revol­tes cam­pe­ro­les, el con­text de la Guerra Freda i la geo­es­tratègia nord-ame­ri­cana a Por­tu­gal. I és que tot ho ver­te­bra el capità Gallag­her, mili­tar de Mic­hi­gan que ha rebut la missió de pro­var arma­ment efec­tiu al lito­ral atlàntic. First kiss, ano­mena Gallag­her el pri­mer pro­jec­til que acon­se­gueix llançar sobre el país aliat.

El pro­blema és que el petó va a parar a la cama de João Por­tela, jove resig­nat a la pobresa que viuen els page­sos, rama­ders i jor­na­lers de Cer­cal Novo, Cima­das i altres zones de secà. Allà s'ha revol­tat dèbil­ment la població, la qual repri­meix amb sevícia la Guàrdia Naci­o­nal, i a un parell de quilòmetres de distància, com qui no vol la cosa, cau l'obús damunt de la cama de Por­tela i tot seguit els nens i veïns d'un poblet s'acos­ten a veure què és aquell objecte sense iden­ti­fi­car.

Sovint la novel·la sem­bla una més del rea­lisme social que tant pre­di­ca­ment va tenir a la Península, i en què en els pit­jors casos tot queia de les mans en el con­ven­ci­ment que l'afany de denúncia per­me­tia dei­xar de banda el tre­ball d'estil. Però, a més del joc entre con­creció i incon­creció de l'espai i el temps històric que impri­meix l'autor, també sap menar el temps intern del relat amb un nervi que, com­bi­nat amb una àgil entrada i sor­tida de per­so­nat­ges, con­fe­reix una bona sen­sació de ver­sem­blança i alhora aireja la cor­rua de pati­ments i vents solans de la nar­ració. Sem­bla que la cen­sura també va influir en algu­nes deci­si­ons de Car­doso Pires, però aquesta pressió va con­duir-lo a bones solu­ci­ons for­mals.

La mirada de l'autor és plena d'afecte cap a les per­so­nes baque­te­ja­des i asse­nyala tot­hora la fatuïtat del poder, però de cop i volta, quan ja ens estem avor­rint d'aquest color (la per­ple­xi­tat del mili­tar des­co­brint en una paret l'eslògan US Go Home, els jor­na­lers puri­fi­cant ple­gats el pou que ha enve­ri­nat la poli­cia rural…), tro­bem un relat sobre l'amis­tat. La nar­ració queda flo­tant en uns llimbs; la com­pa­nyo­nia del vell Haníbal i del jove Por­tela, que ja camina amb una crossa feta per un ebe­nista, ens porta per via­ranys des­co­ne­guts, lluny de les caser­nes i l'ambi­ent de repressió que senyo­re­gen la província. Ara només hi ha els dos amics, que cui­ten a arri­bar a algun recer perquè el sol ja s'ha post, i tot és més impre­vi­si­ble, i emboca el relat cap a una regió bellu­ga­dissa i expres­siva, lluny de les des­co­di­fi­ca­ci­ons soci­als sen­zi­lles, com ara la pre­missa d'ecos bíblics que titula l'obra.

Qui és Job? Qui és el seu hoste? Car­doso Pires s'adona que el país no pot sos­treure's, des­ar­ra­par-se, del diabòlic tuf caser­nari de Por­tu­gal durant unes quan­tes dècades del segle pas­sat. Ho ente­nem bé, ente­nem bé aquest llast, i per això ens con­gra­ciem amb l'autor quan la novel·la pren una deriva de faula pie­tosa, en què els dos per­so­nat­ges aca­ren el futur amb sen­zi­llesa, sense rancúnia. Lla­vors Car­doso Pires és con­cret i ens con­venç, ens com­mou, i en volem més.

L'hoste de Job Autor: José Cardoso Pires Traducció: Anna Cortils Editorial: El Gall Editor Pollença, 2012 Pàgines: 195 Preu: 15 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.