Cosmopolitisme real, ara!

Bar­ce­lona, tal com hem pogut com­pro­var amb el Pri­ma­vera Sound, és líder en cos­mo­po­li­tisme. “Ciu­ta­dans d'un lloc ano­me­nat món”: això, com a mínim, és el que ven la publi­ci­tat de la cone­guda marca de cer­vesa que patro­cina aquest mul­ti­tu­di­nari esde­ve­ni­ment. Passa, però, que massa sovint aquest món es redu­eix a una cul­tura: l'anglo­sa­xona. I la pre­sumpta plu­ra­li­tat i riquesa de tot ple­gat esdevé un vernís super­fi­cial, igual que una capa de pin­tura aigua­lida. Però, per sort, el país i la capi­tal no s'aca­ben al parc del Fòrum.

Hi ha artis­tes, com el cata­la­no­al­gerià Yacine Belah­cene, que ja fa molt de temps que prac­ti­quen el que, ins­pi­rant-nos en el movi­ment 15-M, podríem ano­me­nar cos­mo­po­li­tisme real. El seu dar­rer pro­jecte, The Ori­en­tal Gro­ove, uneix el rock amb les sono­ri­tats del nord d'Àfrica i de l'Ori­ent. Dijous, a l'Audi­tori, Belah­cene va cloure la gira de pre­sen­tació del disc Parabòlic amb un con­cert en què a la banda de rock s'hi va afe­gir un quar­tet de corda i un trio amb per­cussió, flauta ney i qanun. Pre­si­dint-ho tot, el llaüt del músic grec Yan­nis Papa­io­an­nou. I, a l'esce­nari, un gra­pat de con­vi­dats. La veu de l'alge­ri­ana Amel Zen va acom­pa­nyar Belah­cene en la major part dels temes, com ara l'atmosfèrica Umna i En va emi­gro. Amb Le Petit Ramon va viat­jar cap al rock ori­en­tal amb la inèdita Ya dilali. Gerard Quin­tana va posar veu a la noc­turna Gàbia d'estre­lles, un tema propi del disc Deter­ra­ten­ter­rat. I Fer­min Mugu­ruza va rea­parèixer amb l'enèrgica Para­bol i la com­ba­tiva Yallah Yallah Rama­lla. I un retro­ba­ment: el de Cheb Balowski, banda ori­ginària de Yacine, amb què van recu­pe­rar Paloma. Per aca­bar, inter­pre­tació col·lec­tiva de la popu­lar ber­ber Sawyé. Amb nota.