Els arbres i el bosc

Els arbres no et dei­xen veure el bosc, diu el refrany. I em sem­bla que la savi­esa humana que conté l'expressió és idònia a l'hora d'acos­tar-nos a la polèmica i la cam­pa­nya d'ocul­tació que ha acom­pa­nyat la publi­cació d'Escriure després. For­mes de racisme refi­nat, bana­lit­zació eru­dita d'Auschwitz (Lle­o­nard Mun­ta­ner), el nodrit volum que ha coor­di­nat el poeta, assa­gista i tra­duc­tor Arnau Pons.

Tècni­ca­ment, el lli­bre és la con­ti­nu­ació del debat que va sus­ci­tar l'apa­rició, a la revista Ben­zina, d'una mos­tra d'un recull d'afo­ris­mes, Viure mata (2006), de l'escrip­tor Abel Cuti­llas. De seguida, la nòmina dels par­ti­ci­pants en la con­trovèrsia es va ampliar: Idith Zer­tal, Agustí Colo­mi­nes, Arnau Pons, Abel Cuti­llas, Enric Casas­ses i Xavier Antich. A mesura que crei­xia la tem­pe­ra­tura i la fondària de l'inter­canvi, la premsa es va arrau­lir i va tan­car en fals la dis­cussió.

Paral·lela­ment, va aug­men­tar la llista d'obres qüesti­o­na­des fins a abas­tar els dar­rers lli­bres de Miquel Bauçà, el car­tell de les Fes­tes de la Mercè de Pere­jaume (2004), el bloc de Taller Llunàtic de Tomàs Cabot i Josep Albertí (2006), l'assaig de Maria Mun­ta­ner sobre la pràctica interartística de Josep Albertí (2009) i les actes d'un congrés sobre Bauçà (2009).

S'impo­sava la recerca d'un suport més generós com a pla­ta­forma de la dis­puta, i d'aquí va néixer Escriure després. For­mes de racisme refi­nat, bana­lit­zació eru­dita d'Auschwitz. Un cop apa­re­gut el lli­bre i vista la soli­desa intel·lec­tual de l'argu­men­tari de l'extensa bate­ria de par­ti­ci­pants de luxe (com a tast podem citar Fina Birulés, Jean Bollack, Emma­nuel Faye, Henri Mesc­hon­nic...), es van dis­pa­rar les alar­mes. Calia silen­ciar el lli­bre i l'ope­ració s'ha dut a terme amb els recur­sos de qui se sent amenaçat per la força de la crítica: la des­qua­li­fi­cació, el per­so­na­lisme, la indi­ferència, la inhi­bició...

El que sin­ce­ra­ment em pre­o­cupa és que certs arbres pun­tu­als no dei­xin veure el bosc con­junt d'un lli­bre d'aquesta mag­ni­tud. El lli­bre tracta a fons d'una sèrie de qüesti­ons que són deci­si­ves per a la nos­tra soci­e­tat en aquests moments, qüesti­ons com ara la funció de la uni­ver­si­tat, l'Holo­caust, la lli­ber­tat d'expressió i els seus límits, la capa­ci­tat de diàleg, l'alte­ri­tat, la res­pon­sa­bi­li­tat ètica i cul­tu­ral, la tolerància i la into­lerància, l'irra­ci­o­na­lisme, la violència, la dis­cri­mi­nació, l'odi, el perill de la miti­fi­cació, la rei­fi­cació, la bana­lit­zació, el rigor, el nega­ci­o­nisme, el col·labo­ra­ci­o­nisme, el res­sen­ti­ment, la reflexió i l'acti­tud crítica, l'autocrítica, el rela­ti­visme, la indústria cul­tu­ral, la lec­tura i la des­lec­tura, el valor de la història, la consciència i la inconsciència, el cinisme, el der­ro­tisme, la decepció...

Per­so­na­lis­mes a banda, no ens podem per­me­tre la pèrdua d'un lli­bre tan actual, inci­siu i neces­sari.